El temps no ho és tot
El Girona no pot aprofitar les setmanes netes després de l’eliminació de la Champions per fer un pas endavant i només suma un dels dotze punts possibles des que pot preparar els partits amb tranquil·litat
Queden dotze jornades per acabar la lliga i encara es fa impossible de dir per què lluitarà el Girona en el tram final; si es podrà somiar amb Europa, en part per la possibilitat que el setè i el vuitè classificat també disputin competició europea, o bé si fins i tot s’haurà d’acabar mirant la zona de descens amb cert temor, per molt que, amb 32 punts i en la dotzena posició, el daltabaix hauria de ser considerable per acabar patint per la permanència. També pot passar, lògicament, que s’acabi en zona de ningú, deixant les últimes jornades com un simple tràmit.
Resultats com el 2-2 de dissabte contra el Celta a Montilivi no ajuden a resoldre el dubte, així com tampoc ho fa les sensacions que transmet l’equip. No es pot negar que els de Míchel estan mostrant petits signes de millora els últims partits, especialment en el rendiment individual d’alguns jugadors com ara Tsygankov i Yangel Herrera –el veneçolà ha estat molt més regular durant el curs–, els golejadors dissabte contra el Celta, però també és evident que no s’està fent el pas endavant que s’esperava en el joc i el Girona no aconsegueix ser netament superior a cap rival. Això genera certa preocupació, perquè continua passant ara que el calendari fa baixada per als blanc-i-vermells després de la complicació que va suposar haver de compaginar tres competicions fins a finals de gener.
Un dels arguments més utilitzats per justificar algunes de les dificultats que el Girona ha patit aquesta temporada era la complicació que suposava no poder preparar bé els partits en els entrenaments de la setmana, ja que amb partits cada tres dies el temps escassejava i els jugadors també estaven físicament al límit. Des de l’eliminació de la Champions, l’última setmana de gener, i ja sense la copa, després del drama viscut contra el Logronyès, Míchel i el Girona disposen d’aquest temps entre setmana que tant trobaven a faltar, però malauradament no s’ha traduït en resultats.
De fet, el balanç és nefast, ja que curiosament l’última victòria dels blanc-i-vermells va arribar contra el Las Palmas a Montilivi (2-1) després de jugar en la Champions contra l’Arsenal, tot i que també és cert que es van tenir cinc dies perquè contra els canaris es va jugar dilluns. Les últimes quatre setmanes que el Girona ha tingut netes, només ha estat capaç de sumar un dels dotze punts possibles gràcies a l’empat de dissabte contra el Celta. Sempre amb tota la setmana per preparar el partit, el Girona va perdre al camp de l’Athletic (3-0), en un dels pitjors partits de la temporada, va perdre a casa contra el Getafe (1-2), va perdre al Santiago Bernabéu contra el Madrid (2-0) i va empatar, dissabte, contra el Celta (2-2).
Haver sumat només un punt fa mal, però el que segurament cou més és que els gironins tampoc han pogut aspirar a gaire més amb la imatge que han mostrat. Perquè als camps de l’Athletic i el Madrid és evident que es pot perdre –de fet, ja es va fer fins i tot la temporada passada–, però tenir la sensació de no poder ni competir, sobretot a San Mamés, ja no fa tanta gràcia. I, d’altra banda, a Montilivi, el Girona tampoc ha pogut tenir la sensació de sotmetre en cap moment dos equips com ara el Getafe i el Celta, molt diferents amb els plantejaments però que tots dos han pogut castigar les febleses dels blanc-i-vermells, sobretot en l’aspecte defensiu. De fet, que el Girona hagi encaixat nou gols en aquests quatre partits, sempre amb un mínim de dos, tampoc parla gaire bé del rendiment de l’equip.
Menys de la meitat
En el còmput global de la temporada, no és una novetat que el Girona no hagi pogut aprofitar les setmanes que tenia netes, sense partits entre setmana, per sumar els tres punts en la lliga. Fins a hores d’ara, això ha passat en onze ocasions, i el balanç no és precisament positiu, ja que els de Míchel han estat capaços de guanyar tres partits, n’han empatat un i n’han perdut set.
Deixant de banda aquesta última sèrie de quatre partits després de setmanes netes –ara ja ho seran totes, excepte les dues vegades en què hi haurà jornada intersetmanal–, el balanç és de tres victòries i quatre derrotes. Les victòries, contra equips que estan lluitant per la permanència, ja que es va vèncer contra l’Espanyol (4-1), en la jornada 14, contra el Valladolid (3-0), en la 18, i contra l’Alavés, en la 19 –aquell dia, els blanc-i-vermells tampoc es van merèixer els tres punts.
El punt 250 a primera divisió
El punt que va sumar el Girona contra el Celta quedarà guardat en la memòria per un component històric, i és que va ser el punt número 250 que els blanc-i-vermells han sumat a primera divisió en les cinc temporades que fa que competeixen en l’elit. Una gran part, concretament 81, es van aconseguir en la històrica temporada passada, que sumats als 49 de la 2022/23 i als 32 que es porten en aquesta sumen els 162 punts que ha aconseguit Míchel Sánchez amb el Girona a primera divisió. Dels altres 88, 51 es van sumar en l’estrena a primera la temporada 2017/18 amb Machín i 37 amb Eusebio el curs 2018/19, que va acabar amb el descens a segona.