Un forat evident
El Girona no ha pogut deixar la porteria a zero en els últims nou enfrontaments que ha disputat –17 gols rebuts–, una altra de les carències de l’equip
L’argentí va complir el seu partit número 100 a primera, 92 amb el Girona –25 porteries a zero en total
El Girona no travessa un bon moment i això és una evidència que els números reflecteixen clarament. Sí que és cert que hi ha trams en els últims partits en què els de Míchel han mostrat bones estones de futbol i es mereixien més, però segurament la millora és insuficient per enllaçar bons resultats, trobar la regularitat i obtenir la millor versió de cada jugador. El cert és que a la plantilla blanc-i-vermella li costa fer gol o, més ben dit, generar un bon nombre d’ocasions amb finalitzacions incloses. Darrerament, també li costa tancar la pròpia porteria, un aspecte important en defensa que només ha aconseguit en nou ocasions en els 36 partits oficials que ja ha disputat enguany l’equip –sis en la lliga, un en la Champions League i dos en la copa–. La darrera vegada que els gironins van deixar la porteria a zero va ser l’11 de gener al camp de l’Alavés, en un partit que va acabar amb triomf del Girona gràcies a un gol agònic de Jhon Solís després de molt patiment per defensar-se dels atacs de l’equip vitorià.
Míchel ja fa més d’una roda de premsa que assenyala els grans problemes del seu equip, les pèrdues en zona d’iniciació, les que més mal fan a qualsevol, i que generen gairebé automàticament una ocasió clara de gol o directament una diana de l’adversari. Aquestes pèrdues per imprecisions o per falta de qualitat i recursos per treure la pilota des del darrere –sense Eric Garcia falta fluïdesa des de la dreta i l’efecte d’incrustar Miguel i Arnau a les posicions interiors ha perdut capacitat de sorpresa i força– ha permès als rivals fer mal a un Girona desprotegit també en transicions.
A més d’aquest defecte que Míchel intenta arreglar fent arribar la pilota amb menys tocs a la zona de tres quarts –menys perill d’equivocació i de recuperació del rival a prop de la porteria de Gazzaniga–, l’equip gironí ha vist també com els penals eren una altra xacra que havien d’afrontar. Aquest curs, ja són nou les penes màximes xiulades en contra del Girona, l’última contra el Celta, que va fer que els gallecs capgiressin el resultat i establissin l’1-2 provisional. En la lliga, els blanc-i-vermells han estat castigats amb cinc penals i en la Champions League, amb només vuit jornades disputades, amb quatre. I sort que Gazzaniga i, fins i tot, Pau López han tingut una bona estadística d’aturades des dels onze metres. L’argentí n’ha aturat quatre: tres en la lliga, a Berenguer, Ander Herrera (Athletic) i Isaac Romero (Sevilla) –en va aturar un altre a Iñaki Williams que es va fer repetir, també de l’Athletic–, i un altre en la lliga de campions, a Ueda, del Feyenoord. El de Sant Gregori en va aturar un en la derrota en el seu únic partit de Champions i últim amb la samarreta del Girona, contra l’Arsenal, a Sterling.
Centenari a primera
Amb les sis porteries a zero, Gazzaniga és també el sisè porter que n’acumula més en la lliga –hi ha equips que les han repartit amb més d’un porter–, i és que el de Murphy en suma 25 en la màxima categoria estatal en els 100 partits que hi acumula després del que va disputar contra el Celta. L’actual porter del Girona va jugar vuit partits a primera amb l’Elx, en què va aconseguir dues porteries a zero la campanya 2020/21 –havia militat al Rayo Vallecano amb Míchel com a tècnic, però a segona–, i ja n’acumula 92 com a gironí en menys de tres temporades completes ja que des que va debutar en la jornada 11 del curs 2022/23 ha disputat totes les jornades possibles de lliga i només s’ha perdut 45 minuts de la segona part del duel de fa poc més d’un mes a Vallecas per culpa d’una lumbàlgia.
Per tant, al Girona, Gazzaniga deixa una porteria a zero cada quatre partits de lliga i en l’actualitat n’encadena set. Pel bé de l’equip, ja que estarà més a prop de guanyar, al camp de l’Espanyol i a Montilivi contra el València n’hauria d’acumular més. De retruc, segur que els de Míchel hauran trencat d’una vegada per totes amb el descens i podran mirar cap al que a hores d’ara és només un desig.