Un forat evident

El Girona no tra­vessa un bon moment i això és una evidència que els números reflec­tei­xen clara­ment. Sí que és cert que hi ha trams en els últims par­tits en què els de Míchel han mos­trat bones esto­nes de fut­bol i es merei­xien més, però segu­ra­ment la millora és insu­fi­ci­ent per enllaçar bons resul­tats, tro­bar la regu­la­ri­tat i obte­nir la millor versió de cada juga­dor. El cert és que a la plan­ti­lla blanc-i-ver­me­lla li costa fer gol o, més ben dit, gene­rar un bon nom­bre d’oca­si­ons amb fina­lit­za­ci­ons inclo­ses. Dar­re­ra­ment, també li costa tan­car la pròpia por­te­ria, un aspecte impor­tant en defensa que només ha acon­se­guit en nou oca­si­ons en els 36 par­tits ofi­ci­als que ja ha dis­pu­tat enguany l’equip –sis en la lliga, un en la Cham­pi­ons Lea­gue i dos en la copa–. La dar­rera vegada que els giro­nins van dei­xar la por­te­ria a zero va ser l’11 de gener al camp de l’Alavés, en un par­tit que va aca­bar amb tri­omf del Girona gràcies a un gol agònic de Jhon Solís després de molt pati­ment per defen­sar-se dels atacs de l’equip vitorià.

Míchel ja fa més d’una roda de premsa que asse­nyala els grans pro­ble­mes del seu equip, les pèrdues en zona d’ini­ci­ació, les que més mal fan a qual­se­vol, i que gene­ren gai­rebé automàtica­ment una ocasió clara de gol o direc­ta­ment una diana de l’adver­sari. Aques­tes pèrdues per impre­ci­si­ons o per falta de qua­li­tat i recur­sos per treure la pilota des del dar­rere –sense Eric Gar­cia falta fluïdesa des de la dreta i l’efecte d’incrus­tar Miguel i Arnau a les posi­ci­ons inte­ri­ors ha per­dut capa­ci­tat de sor­presa i força– ha permès als rivals fer mal a un Girona des­pro­te­git també en tran­si­ci­ons.

A més d’aquest defecte que Míchel intenta arre­glar fent arri­bar la pilota amb menys tocs a la zona de tres quarts –menys perill d’equi­vo­cació i de recu­pe­ració del rival a prop de la por­te­ria de Gaz­za­niga–, l’equip gironí ha vist també com els penals eren una altra xacra que havien d’afron­tar. Aquest curs, ja són nou les penes màximes xiu­la­des en con­tra del Girona, l’última con­tra el Celta, que va fer que els gallecs cap­gi­res­sin el resul­tat i esta­blis­sin l’1-2 pro­vi­si­o­nal. En la lliga, els blanc-i-ver­mells han estat cas­ti­gats amb cinc penals i en la Cham­pi­ons Lea­gue, amb només vuit jor­na­des dis­pu­ta­des, amb qua­tre. I sort que Gaz­za­niga i, fins i tot, Pau López han tin­gut una bona estadística d’atu­ra­des des dels onze metres. L’argentí n’ha atu­rat qua­tre: tres en la lliga, a Beren­guer, Ander Her­rera (Ath­le­tic) i Isaac Romero (Sevi­lla) –en va atu­rar un altre a Iñaki Willi­ams que es va fer repe­tir, també de l’Ath­le­tic–, i un altre en la lliga de cam­pi­ons, a Ueda, del Feye­no­ord. El de Sant Gre­gori en va atu­rar un en la der­rota en el seu únic par­tit de Cham­pi­ons i últim amb la samar­reta del Girona, con­tra l’Arse­nal, a Ster­ling.