El vent ha canviat de direcció
L’Espanyol ha capgirat la situació i es veu amb força, i el Girona busca un punt d’inflexió urgent
Amb només cinc punts de marge, els de Manolo González podrien superar els de Míchel en pocs dies
El futbol, sovint, és una qüestió de dinàmiques, i el derbi català que enfrontarà dilluns l’Espanyol i el Girona n’és un exemple perfecte. No fa pas tant, a mitjans de novembre, els blanc-i-blaus visitaven Montilivi immersos en una crisi profunda, enfonsats en zona de descens i amb un futur ben negre. El Girona, en canvi, vivia en un núvol. Amb resultats brillants malgrat les baixes, l’equip de Míchel mirava de reüll les posicions europees i gaudia d’un moment dolç tant pel que fa al joc com a la confiança. Aquell dia, a Montilivi, el Girona va passar per sobre d’un Espanyol desdibuixat (4-1) en una exhibició de contundència ofensiva i superioritat futbolística aclaparadora.
En aquella jornada 14, els gironins encadenaven tres victòries –Leganés (4-3), Getafe (0-1) i Espanyol (4-1)– i es plantaven setens amb 21 punts, en ple somni europeu. I això amb un mes de novembre farcit de baixes i amb l’equip aguantant-se gràcies al fons d’armari i l’ambició d’un grup creient. Enmig d’aquella bona ratxa, però, es va viure l’episodi convuls del debut al Coliseum de Ferran Ruiz, esquitxat per un cas judicial relacionat amb la difusió d’un vídeo sexual amb una menor. Una situació que va aixecar polseguera, però que no va descentrar l’equip sobre la gespa.
La cara oposada era l’Espanyol, penúltim amb només 11 punts i una dinàmica perillosa de tres punts sumats en els últims vuit partits. La golejada de Montilivi va fer encara més evident la fragilitat del projecte de Manolo González, que va quedar molt tocat. De fet, fonts internes del club expliquen que la seva continuïtat va estar seriosament en dubte i que el partit següent, contra el Celta a l’RCD Stadium, es va viure com una autèntica final. L’Espanyol va reaccionar amb un triomf clar (3-1) que va donar aire a l’entrenador i va servir de punt d’inflexió. I mai més ben dit.
Les dinàmiques es capgiren
Des de llavors, les trajectòries dels dos equips han fet un gir de 180 graus. El Girona, que semblava tenir-ho tot de cara, s’ha encallat. Ha sumat només 11 punts en 12 jornades –amb 3 victòries, 2 empats i 7 derrotes– i una cosa encara més preocupant: només ha aconseguit quatre punts dels últims 21 en joc. Aquell equip atrevit i eficient ha perdut la frescor i la confiança, i la conseqüència és una caiguda lliure fins a la tretzena posició, amb 32 punts. L’objectiu europeu, que semblava real, s’ha convertit en una lluita per no despenjar-se de la zona tranquil·la.
Si agafem els darrers 12 enfrontaments de lliga després del duel català de la primera volta, el Girona ha marcat 14 gols i n’ha rebut 21 (un balanç clarament negatiu), i l’Espanyol n’ha marcat 13 i n’ha rebut 11 (un balanç positiu). Una dada que evidencia la millora defensiva dels blanc-i-blaus i accentua els problemes creixents del Girona, a qui li costa més generar i, sobretot, no encaixar. Un aspecte clau per sumar en un tram decisiu de curs.
L’Espanyol, en canvi, ha anat guanyant consistència i confiança. Els blanc-i-blaus han sumat 17 punts en aquest mateix període, amb un balanç de quatre victòries, cinc empats i només tres derrotes. Una reacció que els ha permès sortir de la zona de descens i situar-se quinzens amb 27 punts, a només tres de la zona vermella, però amb la sensació d’anar pel bon camí. A més, els de Manolo González tenen pendent el partit ajornat a Vila-real per les fortes pluges de dilluns. Un duel complicat, però que pot convertir-se en una nova oportunitat per retallar distàncies amb el Girona i eixamplar el coixí respecte al descens, objectiu primordial del club i cabdal per a l’entitat.
Així doncs, el derbi de dilluns arriba amb les tornes completament canviades. El Girona, que a Montilivi va ensorrar l’Espanyol i semblava que es menjava el món, ara viu amb dubtes i una necessitat imperiosa de trencar la mala ratxa. L’Espanyol, en canvi, ha deixat enrere els fantasmes i creu fermament en la salvació. I a l’RCD Stadium no hi perd des de l’octubre, quan el Sevilla va guanyar clarament (0-2), en el que va ser el punt més baix de la temporada com a locals.
Els cinc punts que separen ara mateix els dos equips es poden reduir a només dos si els de Manolo González s’imposen al seu estadi, en un partit carregat de simbolisme, tensió i que es preveu intens des del primer minut. I amb la visita a Vila-real pendent, fins i tot podrien superar els gironins en qüestió de dies, un escenari impensable fa només tres mesos.
Un derbi calent, amb més en joc que tres punts, i amb dues dinàmiques oposades que el converteixen en un d’aquells partits que poden marcar el tram final de la temporada de tots dos equips. Dilluns, a l’RCD Stadium, es juga molt més que un derbi català: es juga orgull, es juga estabilitat i es juga, possiblement, el futur immediat de blanc-i-blaus i blanc-i-vermells. No es pot badar si es vol complir amb les expectatives marcades pels respectius clubs des del principi de temporada. Dos horitzons.
