Un picapedrer del futbol
L’Espanyol va confiar la seva sort en el tram final del curs passat a segona A a Manolo González, fins llavors entrenador del filial blanc-i-blau després d’anys transitant per diferents banquetes de segona B; la més destacada, per resultats i longevitat, la del Badalona, però també a l’Ebre o el Penya Deportiva de Santa Eulàlia. El gallec va assumir el càrrec amb fe i convicció que no podia deixar passar l’oportunitat de dirigir un històric del futbol català i estatal, un equip cridat –i obligat– a pujar a primera que ni amb Luis Garcia ni amb Ramis havia aconseguit la regularitat en el joc, ni en els resultats. I va aconseguir tornar al club a l’elit. No va deixar passar el tren i ara no en vol baixar després d’haver picat pedra més d’una dècada.
Les lesions van apartar Manolo González del futbol però el van acostar a les banquetes. Els primers passos els va fer al Sant Gabriel, en categories de formació, al Badalona i en el seu primer equip amateur, la Muntanyesa, abans de tornar el 2014 al Badalona, ja per assumir-ne la banqueta del primer equip a segona B en una primera etapa de quatre temporades i una segona, el 2019, de dues més després d’un pas breu per l’Ebre (2018/19). El 2021, Manolo González va marxar a Eivissa per dirigir el Penya Deportiva, abans de recalar al segon equip de l’Espanyol, on se li van acabar d’obrir les portes de l’elit. Un premi just a una carrera feta a còpia d’esforç i de 333 partits a segona B per enderrocar les portes.
A l’estiu, el gallec demanava paciència i fe en la seva feina, innegable des del primer dia, i el club periquito va aguantar la tensió i el nerviosisme que es genera veient l’equip en descens per retenir una figura que ha generat sempre consens en l’entorn. Ara, amb només una derrota en les últimes set jornades, un triomf de prestigi contra el Madrid (1-0) i la sensació de treure un rendiment superior d’una plantilla justa per la categoria, Manolo s’ha convertit en el pal de paller d’un club que vol tornar a assentar els fonaments.
Jofre Carreras, un gironí de blanc-i-blau
Si bé la plantilla actual del Girona s’ha quedat sense futbolistes gironins després de la marxa de Pau López al Toluca mexicà, el duel català entre l’Espanyol i el Girona tindrà un representant gironí damunt la gespa. Jofre Carreras, un fix en els esquemes de Manolo González, intentarà batre l’equip de Míchel com a blanc-i-blau. Nascut a Girona el 2001, el futbolista va començar a jugar a futbol al GEiEG, pas previ al Girona, des d’on va fitxar per l’Espanyol el 2014, quan el futbol formatiu blanc-i-vermell tenia poc a fer a l’hora de lluitar contra grans clubs catalans com el periquito o el Barça. Jofre Carreras ha anat cremant etapes a la base de l’Espanyol fins arribar al seu equip filial amb 17 anys. El gironí va debutar amb el primer equip a segona A el curs 2020/21 i a primera el següent, però la falta de continuïtat el va enviar al Mirandés per fer un salt endavant i jugar a segona A amb regularitat, categoria en la qual s’assentaria en el primer equip la passada campanya, sent una peça clau en l’ascens i, enguany, acumulant bones actuacions a la màxima categoria i la tranquil·litat de tenir contracte fins al 2029.
