Stuani sempre al rescat
L’ariet, que amb cinc gols ja és el màxim artiller del Girona en la lliga, va tornar a ser productiu sortint des de la banqueta (31 gols a primera)
En 21 minuts va generar més perill que Miovski (69’) i va fer el seu 24è gol de penal a primera en 25 intents
Com sol ser una constant en les darreres temporades, quan un partit es posa calent i el Girona no aconsegueix batre el rival, Míchel mira a la banqueta i recorre a Cristhian Stuani a la recerca de productivitat, d’amenaça a dins de l’àrea i d’efectivitat en les ocasions que es generen a còpia d’entrega. De fet, contra l’Espanyol, el de Tala va sumar el seu partit número 20 sortint des de la banqueta en aquesta lliga dels 21 en què ha participat –només havia estat titular contra el Getafe a Montilivi feia tres jornades–. El de Vallecas veu en Stuani el millor recurs possible en l’actualitat amb l’absència d’Abel Ruiz –sense que el club hagi emès cap comunicat mèdic que determini la causa de la baixa– o de Danjuma, l’altre futbolista que podria jugar com a falsa referència i que, certament, no ho ha fet del tot malament quan hi ha jugat. La diana a l’RCDE Stadium permet al charrúa ser el màxim golejador de l’equip en solitari amb cinc dianes, desempatant amb Abel Ruiz i Yangel Herrera, tots dos amb quatre gols.
Incombustible amb 38 anys, Stuani és un exemple per als companys. El mateix Míchel Sánchez exalça la figura de l’uruguaià sempre que pot, professional com ningú i, darrerament, acceptant i adaptant-se a un rol amb menys protagonisme que segur que li ha dolgut, però que l’ha incentivat a treballar encara més. En el duel català contra l’Espanyol, Stuani va gaudir de 21 minuts, més l’afegit, per tornar a ajudar el seu Girona a esgarrapar algun punt en un partit que s’havia complicat amb la diana del gironí Jofre Carreras en l’inici del segon acte. I amb la poca estona al terreny de joc va fixar Cabrera i Kumbulla, va batallar amb ells per aconseguir una bona posició de rematada en més d’una ocasió i va agafar la responsabilitat per executar el penal que acabaria donant als gironins un 1-1 valuós per tenir a ratlla la distància amb el descens directe.
Una assegurança
Amb la pena màxima executada contra el conjunt blanc-i-blau, Stuani ja ha marcat 24 gols a primera des dels onze metres en els 25 intents que ha tingut. El de Tala només va errar un penal al camp de l’Almeria el curs 2022/23 davant Fernando –en aquell mateix partit va marcar un segon penal a favor dels de Míchel cinc minuts després de fallar– i, de fet, els seus darrers tres gols en la lliga són des d’aquesta distància: en el partit contra l’Athletic Club, que va donar el triomf als de Míchel en el temps afegit de l’enfrontament (2-1); en el partit contra el Leganés, clau en la victòria també a Montilivi (4-3), i en el duel català contra l’Espanyol (1-1). I això que en va demanar un altre en el temps afegit per un cop de Calero al seu rostre que ni el col·legiat va veure ni el VAR va voler valorar.
Stuani enllaça vuit temporades com a blanc-i-vermell i en cada una ha superat sempre els cinc gols. De fet, l’uruguaià ha fet nou gols en les últimes dues lligues a primera –10 el curs 2022/23 i 14 el 2023/24 comptant la copa– i enguany va camí d’apropar-se a aquestes xifres, boníssimes pels minuts de joc que sol acumular sortint des de la banqueta, condició en la qual és el màxim artiller de la història de la competició amb 31 dianes, tres més ja que Julio Salinas, a qui va superar en l’inici d’aquesta campanya. Aquests gols estan repartits entre el Girona (17), l’Espanyol (9), el Llevant (3) i el Racing (2). Enguany, Stuani ha fet tots els seus gols sortint des de la banqueta i la temporada passada en va arribar a fer sis com a suplent, un sostre que podria trencar en breu.
De moment, l’atacant del Girona, història viva del club, va trencar una sequera golejadora que es va iniciar el 2 de novembre. Aquest pes ja se l’ha tret, l’uruguaià, a punt sempre per sortir al rescat.
Clama al cel per un penal de Calero en el temps afegit
Stuani va fer la feina sortint des de la banqueta i assumint la responsabilitat per empatar a través d’un penal forçat per Tsygankov davant d’Urko. El de Tala, però, va posar el crit al cel quan en el temps afegit, en una disputa amb Cabrera i Calero, aquest darrer es va girar cap a ell i li va etzibar un cop amb la mà que el va tombar a terra amb la pilota en joc –esperava atent la centrada d’un company–. Stuani es va quedar a terra queixant-se i esperant que el VAR instés el col·legiat, com a mínim, a veure l’acció i valorar-la, però va quedar en res per desesperació de l’ariet, que a la zona mixta es va queixar: “A mi em sembla un penal claríssim en l’última jugada. A vegades no entenem per què el VAR no intervé en aquestes accions determinants.”
