Tranquil·litat o neguit
El Girona rep el València demà en un partit que li pot permetre trencar gairebé d’una vegada per totes amb la part baixa de la classificació o, en cas de derrota, veure com s’hi apropa perillosament abans de visitar el Barça
Després de treure un punt valuós de l’RCDE Stadium que li va permetre mantenir a ratlla la distància amb el descens i també amb l’Espanyol, que té un partit menys disputat, el Girona sap que el matx contra el València li pot servir per trencar gairebé de manera definitiva amb la part baixa de la classificació –té 7 punts de marge respecte al primer equip que baixaria, l’Alavés, que és divuitè, i 6 punts d’avantatge respecte al conjunt de la capital del Túria, a qui podria deixar a 9 punts, lluny tenint en compte com està costant guanyar els equips de la segona meitat de la taula. Ara bé, la plantilla dirigida per Míchel Sánchez també sap que si perd un nou partit a Montilivi es pot complicar molt el futur immediat i potser el que queda de competició. Llavors l’equip valencianista s’aproparia a només 3 punts i involucraria els gironins en la seva lluita d’evitar com sigui el descens; a més, l’Alavés té un duel crucial al camp de Las Palmas, penúltim (avui a les 21 h), i el Leganés juga com a local contra un Betis que ahir va jugar la Conference League a Portugal.
La combinació més terrible podria deixar el Girona a només 4 o 5 punts del descens –també s’hauria de veure el resultat de l’Espanyol al camp del Mallorca–, un escenari en el qual ni Míchel ni els jugadors blanc-i-vermells volen pensar, ja que confien en les possibilitats pròpies de vèncer el València davant la seva afició i donar un cop d’autoritat per posar si poden més distància respecte al divuitè i, si és possible, més equips entre ells i aquesta posició. La millora en les prestacions dels darrers partits, tot i resistir-se la victòria, fa que els protagonistes tinguin esperances de capgirar la situació i tenir un tram final del curs sense patiments ni urgències.
Aturada i duresa
Afrontar el parèntesi de la competició per compromisos internacionals de les seleccions amb 3 punts al sac seria molt més que aire fresc per als jugadors gironins. I és que disposarien de dues setmanes de treball i també descans abans d’afrontar una tornada duríssima amb visita a l’actual líder i una de les sensacions a Europa com és el Barça (diumenge 30 a les 16.15 h). No guanyar el València i haver d’afrontar el duel català contra els blaugrana amb exigències i ja les primeres urgències no seria bo per a una aturada que es faria massa llarga. Repetir la victòria a Montjuïc del curs passat (2-4) no sembla ara per ara a l’abast d’un Girona que està lluny de rendir a un nivell similar al que va meravellar el món del futbol fa escassament un any. El millor que poden fer els de Míchel és arromangar-se i segellar com sigui el que s’ha convertit en el principal i únic objectiu després de començar a emmerdar-se coincidint amb una segona volta dolenta que ha fet perdre als blanc-i-vermells pistonada en la lluita per Europa, ara només un desig i no pas una prioritat ambiciosa, com s’havia dit fa ben poc temps.
La sensació és que, a la millora del Girona, ja amb setmanes netes i més temps per planificar i preparar els partits, només li falta un triomf que li permeti espolsar-se del damunt qualsevol fantasma del passat que pugui aparèixer en l’entorn. Per sort, la plantilla d’ara és millor; el club, més madur, i Míchel aporta molta més clarividència i serenor per tal que no es repeteixi, ni s’hi acosti, l’experiència traumàtica de la temporada 2018/19.
