S’acaben els adjectius per descriure Cristhian Stuani. Passen els anys i el capità del Girona continua sent una peça vital per a aquest equip, per molt que els anys no perdonen i ja no estigui per fer filigranes. L’olfacte golejador, però, no es perd, i això és una benedicció. Sobretot en moments com aquest, en què els blanc-i-vermells necessiten, precisament, gol. Perquè les dificultats per generar ocasions clares són evidents, però Stuani a vegades no necessita gran cosa. Ahir, quan el futur es veia ben negre amb el 0-1 en el marcador, l’uruguaià va sortir al rescat. De fet, va entrar al camp mentre el València celebrava el gol –estava preparat per entrar feia un parell de minuts juntament amb Oriol Romeu–. I només van haver de passar cinc minuts perquè Stuani marqués l’1-1 (64’), per salvar un punt com dilluns al camp de l’Espanyol. Els gols, però, ben diferents, ja que a l’RCDE Stadium ho va fer de penal i ahir amb un golàs marca de la casa, fent servir el martell que el capità del Girona té al cap. La centrada de Miguel era bona, però anava més lluny del punt de penal. Això no va ser impediment per a l’uruguaià, que va connectar una rematada descomunal per, amb la paràbola de l’esfèrica, superar un porteràs com Mamardashvili. No va participar gaire més. Va fer tres faltes jugant al límit en els duels i en la pressió, com és habitual, però no va tenir ocasions de capgirar el marcador com va fer contra el València precisament la temporada passada. Això sí, s’hi va deixar la pell, i fins i tot va tenir una molt bona intervenció en defensa per evitar el que hauria estat una acció de perill.

És evident que Stuani no pot ser diferencial durant noranta minuts, però segurament és l’hora per plantejar-se si ha de ser el davanter titular el que resta de temporada. Perquè amb els números a la mà no hi ha discussió possible, i menys si la comparació és amb un Miovski que ahir va sortir xiulat de Montilivi. Són sis els gols que suma Stuani en la lliga aquesta temporada, dos més que Abel Ruiz i Yangel Herrera, els segons màxims golejadors de l’equip, i quatre més que Miovski havent jugat 300 minuts menys. Això sí, el d’ahir va ser el seu primer gol de jugada des de la jornada 5 i tot just el tercer de la temporada, ja que després de les dianes que va marcar contra l’Osasuna i el Barça en l’inici de curs, els seus tres últims gols havien arribat des del punt de penal. Gols, això sí, importants, ja que excepte en el duel contra el Barça (1-4) si Stuani marca el Girona no perd.