El cap del capità és un martell

S’aca­ben els adjec­tius per des­criure Crist­hian Stu­ani. Pas­sen els anys i el capità del Girona con­ti­nua sent una peça vital per a aquest equip, per molt que els anys no per­do­nen i ja no esti­gui per fer fili­gra­nes. L’olfacte gole­ja­dor, però, no es perd, i això és una bene­dicció. Sobre­tot en moments com aquest, en què els blanc-i-ver­mells neces­si­ten, pre­ci­sa­ment, gol. Perquè les difi­cul­tats per gene­rar oca­si­ons clares són evi­dents, però Stu­ani a vega­des no neces­sita gran cosa. Ahir, quan el futur es veia ben negre amb el 0-1 en el mar­ca­dor, l’uru­guaià va sor­tir al res­cat. De fet, va entrar al camp men­tre el València cele­brava el gol –estava pre­pa­rat per entrar feia un parell de minuts jun­ta­ment amb Oriol Romeu–. I només van haver de pas­sar cinc minuts perquè Stu­ani marqués l’1-1 (64’), per sal­var un punt com dilluns al camp de l’Espa­nyol. Els gols, però, ben dife­rents, ja que a l’RCDE Sta­dium ho va fer de penal i ahir amb un golàs marca de la casa, fent ser­vir el mar­tell que el capità del Girona té al cap. La cen­trada de Miguel era bona, però anava més lluny del punt de penal. Això no va ser impe­di­ment per a l’uru­guaià, que va con­nec­tar una rema­tada des­co­mu­nal per, amb la paràbola de l’esfèrica, superar un por­teràs com Mamar­dash­vili. No va par­ti­ci­par gaire més. Va fer tres fal­tes jugant al límit en els duels i en la pressió, com és habi­tual, però no va tenir oca­si­ons de cap­gi­rar el mar­ca­dor com va fer con­tra el València pre­ci­sa­ment la tem­po­rada pas­sada. Això sí, s’hi va dei­xar la pell, i fins i tot va tenir una molt bona inter­venció en defensa per evi­tar el que hau­ria estat una acció de perill.

És evi­dent que Stu­ani no pot ser dife­ren­cial durant noranta minuts, però segu­ra­ment és l’hora per plan­te­jar-se si ha de ser el davan­ter titu­lar el que resta de tem­po­rada. Perquè amb els números a la mà no hi ha dis­cussió pos­si­ble, i menys si la com­pa­ració és amb un Miovski que ahir va sor­tir xiu­lat de Mon­ti­livi. Són sis els gols que suma Stu­ani en la lliga aquesta tem­po­rada, dos més que Abel Ruiz i Yan­gel Her­rera, els segons màxims gole­ja­dors de l’equip, i qua­tre més que Miovski havent jugat 300 minuts menys. Això sí, el d’ahir va ser el seu pri­mer gol de jugada des de la jor­nada 5 i tot just el ter­cer de la tem­po­rada, ja que després de les dia­nes que va mar­car con­tra l’Osa­suna i el Barça en l’inici de curs, els seus tres últims gols havien arri­bat des del punt de penal. Gols, això sí, impor­tants, ja que excepte en el duel con­tra el Barça (1-4) si Stu­ani marca el Girona no perd.