Després de dei­xar el Lle­vant, vaig deci­dir tor­nar a entre­nar, cap al febrer o març de l’any pas­sat. Em vaig pren­dre un parell de set­ma­nes i, un cop ho vaig tenir clar, ho vaig comu­ni­car a Calleja. Tot i que vaig estar molt bé amb ell i el cos tècnic, em picava la idea de pro­var alguna cosa nova. Va ser ales­ho­res quan va sor­gir l’opor­tu­ni­tat de Girona, però pri­mer va ser la meva decisió de voler can­viar de club.

Ningú s’amaga que l’objec­tiu és pujar, però jo per­so­nal­ment no sento aquesta pressió. Hem de tre­ba­llar per acon­se­guir-ho. Des del pri­mer dia he dit als juga­dors i a l’equip que hem de llui­tar per inten­tar-ho, tot i que sabem que és com­pli­cat. La cate­go­ria no és fàcil, i la gent jove té les seves difi­cul­tats. Però és clar que per al Girona, amb el nivell que està aga­fant, si el filial estigués més a prop seria millor.

El més impor­tant és el talent. Crec que hi ha juga­dors amb capa­ci­tat per fer el salt. Per molt bon entre­na­dor o ins­tal·laci­ons que hi hagi, el més impor­tant és el juga­dor i el tre­ball a l’acadèmia. En la meva cate­go­ria, en què també comp­ten els resul­tats, el focus és millo­rar els talents perquè tin­guin l’opor­tu­ni­tat. Sense un mínim de qua­li­tat, com crec que passa al Girona, on es tre­ba­lla bé i hi ha juga­dors amb pos­si­bi­li­tats, és difícil. L’impor­tant és cap­tar bé i, a par­tir d’aquí, millo­rar-los.

És difícil, perquè, com dius, els nos­tres números són molt bons però el Reus té sis punts més i ho està fent increïble. Tenen experiència i juga­dors que saben por­tar la pressió. Però en el fut­bol mai se sap. Als juga­dors els dic que hem d’estar pre­pa­rats per si ells fallen. De moment, estem acon­se­guint man­te­nir-nos a prop, i l’objec­tiu és estar allà per si hi ha una opor­tu­ni­tat. D’aquí a poc temps juguem con­tra ells.

Sí... És veri­tat que portàvem quasi una volta sense per­dre. Jo els dono tot el mèrit a ells, perquè és veri­tat, a més, que hem tin­gut molts can­vis, mol­tes bai­xes per lesi­ons, can­vis de juga­dors, i l’equip ha man­tin­gut l’espe­rit. Jo sem­pre els demano que quan sur­tin al camp, inde­pen­dent­ment de com juguem, siguin com­pe­ti­tius, que es noti que volen gua­nyar. I això és la clau. Després hi ha un punt de sort, hi ha un punt de fer bé les coses també, per des­comp­tat, i un punt que tinc un bon equip, per des­comp­tat.

No em puc quei­xar gens. Tinc la sort d’estar en un filial d’un bon club, amb bons juga­dors al juve­nil, a diferència d’altres equips de la cate­go­ria. Puc recórrer a ells perquè tenen el nivell. Això és gràcies a l’encert del club i del tre­ball al fut­bol de base. Els juga­dors joves, quan entren en un grup que fun­ci­ona, també ofe­rei­xen un bon nivell. Quan les coses van mala­ment és quan es nota la falta d’experiència, però per sort, fins ara, tot ha anat bé i els joves s’han adap­tat bé.

Sí, l’essen­cial és tenir talent, pri­mer, i després espe­rit com­pe­ti­tiu. Tinc una base de juga­dors joves amb experiència de l’any pas­sat a la cate­go­ria que ens estan aju­dant molt, com l’Antal, en Comas, en Biel, en Raúl, etc. Això és clau, perquè no és fàcil jugar en camps com­pli­cats amb equips més vete­rans. No n’hi ha prou sent bon juga­dor; el meu equip està apor­tant mol­tes més coses, i d’això n’estic molt orgullós.

És que a mi no m’han dit mai com he de jugar. Sem­pre intento que el meu equip sigui pro­ta­go­nista, inde­pen­dent­ment de la pressió que hi hagi. No demano gua­nyar, intento treure’ls aquesta pos­si­ble pressió, el que els demano és que juguin amb les nos­tres armes, que siguem com­pe­ti­tius i anem a bus­car la victòria. Fins ara, això és el que hem fet durant tota la tem­po­rada, i estic molt con­tent amb els juga­dors.

Jo, de moment, estic tran­quil. De debò. Quan arribi el play-off l’afron­ta­rem par­tit a par­tit. No crec que ens hagi de can­viar gaire la nos­tra manera de fer fins ara. És cert que hi ha pressió perquè són joves i amb el play-off a l’horitzó pot haver-hi una certa pressió, però ara hem de cen­trar-nos en els vuit par­tits que que­den, fer el màxim nom­bre de punts pos­si­ble i si hi arri­bem ja ho afron­ta­rem. Si hem arri­bat fins aquí jugant d’una manera, con­ti­nu­a­rem amb aquest enfo­ca­ment i l’ajus­ta­rem segons el rival.

Es va lesi­o­nar mus­cu­lar­ment fa dues set­ma­nes, dues jor­na­des, i encara està en fase de recu­pe­ració. No sé quant de temps tar­darà a tor­nar. És cert que en Car­les estava pas­sant per una ratxa molt impor­tant de gols i estava mar­cant molt. La seva baixa és impor­tant, com ho és qual­se­vol baixa, però també tinc el Dawda de baixa, que és una opció simi­lar per al seu recanvi. Tant en Dawda com en Car­les són juga­dors impor­tants per a l’equip, ja que són davan­ters i la seva apor­tació ofen­siva és clau per al ren­di­ment de l’equip.

Sí, i m’agrada perquè és el que vull, però l’estadística que no m’has dit és que n’hem rebut 30, i això no m’agrada tant. Podíem millo­rar-la, perquè no és que ens arri­bin molt a l’àrea, però sobre­tot a casa hem patit una mica aquesta feblesa, a vega­des, de no ser con­tun­dents. A la gent jove li sol pas­sar. Però sí, estem mar­cant molt. A mi m’agrada ser un equip ofen­siu i que els juga­dors siguin valents i atre­vits. Ara toca bus­car l’equi­li­bri, perquè si no a vega­des ens per­ju­dica.

No sé què dir-te. És cert que les lesi­ons van pro­vo­car que puges­sin molts juga­dors, i fins i tot alguns han debu­tat. Però, en gene­ral, crec que els juga­dors que han pujat han tin­gut el nivell, i alguns tenen les capa­ci­tats per estar al pri­mer equip. És clar que la distància és gran, sobre­tot aquest any amb la Cham­pi­ons, però s’ha demos­trat que han donat la talla tots. Nosal­tres som aquí per aju­dar-los, i com a club, inten­tem que algun d’aquests nanos pugui arri­bar al pri­mer equip algun dia com en el seu dia van fer Arnau Martínez i altres fut­bo­lis­tes.

Intento donar-hi nor­ma­li­tat. A vega­des és difícil per al fut­bo­lista enten­dre que això pot ser el millor per a ell, perquè neces­sita jugar. Sovint sen­ten que aquesta etapa ja ha pas­sat, però han bai­xat molt bé i no he tin­gut cap pro­blema. Cal tre­ba­llar-hi més men­tal­ment, donar-los suport i expli­car-los que un pas enrere pot sig­ni­fi­car-ne tres enda­vant. Estic molt con­tent amb ells, alguns han tor­nat amb bona dinàmica i penso que és el pri­mer pas per recu­pe­rar el ritme després d’una mala sort amb lesi­ons.

Quan el pri­mer equip tenia mol­tes bai­xes, s’empor­ta­ven bas­tants juga­dors, cosa nor­mal perquè van arri­bar a tenir-ne entre 10 i 12. Ara, amb una plan­ti­lla més àmplia, només en pugen un o dos esporàdica­ment. El que em pre­o­cupa és recu­pe­rar juga­dors del filial, perquè la infer­me­ria està plena i tre­ba­llar amb només 13 juga­dors no és l’ideal.

La meva relació amb Míchel és bona, ens conei­xem bé. Tot i no entre­nar al mateix lloc i no tenir con­tacte diari, la relació és molt res­pec­tu­osa. Si tinguéssim una ciu­tat espor­tiva, el con­tacte seria més habi­tual. Quan ha neces­si­tat juga­dors, ens ho ha comu­ni­cat a temps, cosa que s’agra­eix, ja que no sem­pre ha estat així en altres clubs. La seva tasca és des­ta­ca­ble: el que ha acon­se­guit, tant en l’ascens com a pri­mera, és molt posi­tiu. Tant ell com el seu cos tècnic tre­ba­llen molt bé, i els fruits ja es veuen...

Això és molt difícil de dir, i tam­poc t’ho diré i no m’agrada par­lar de juga­dors en con­cret ni indi­vi­du­a­lit­zar. Però sí que crec que hi ha diver­sos juga­dors amb poten­cial per arri­bar al pri­mer equip, sí, jo penso que és així.

L’objec­tiu per­so­nal era exac­ta­ment el que estic vivint ara. Quan vaig deci­dir tor­nar a entre­nar, el meu propòsit era tor­nar a estar en el dia a dia com a pri­mer entre­na­dor i recu­pe­rar les sen­sa­ci­ons que, vul­guis o no, quan ets segon són simi­lars, però no són les matei­xes. Estic acon­se­guint-ho i aquest era el meu únic objec­tiu prin­ci­pal: tor­nar a sen­tir aquesta res­pon­sa­bi­li­tat. Estic molt con­tent, tinc un cos tècnic sen­sa­ci­o­nal.

Tenia molt clar que si venia aquí seria amb ell. Pri­mer, perquè coneix molt millor que jo tot el fut­bol català, i en aquest nivell m’ha aju­dat moltíssim, i després, en el dia a dia, la veri­tat és que ens estem ente­nent molt bé. Mai havia tre­ba­llat amb ell, però estem tre­ba­llant superbé. Pot­ser mar­ca­rem una tendència a par­tir d’ara [riu].

Com he dit abans, crec que la cons­trucció de la ciu­tat espor­tiva d’aquí a dos anys donarà una dimensió molt més gran al club. Ja està crei­xent moltíssim a tots els nivells, però això serà la cire­reta del pastís, ja que ele­varà el nivell encara més. Amb aquesta nova infra­es­truc­tura, hi haurà molt més con­tacte entre els equips, pro­ba­ble­ment en un edi­fici dife­rent. El pri­mer equip sem­pre serà el pri­mer equip, però hi haurà un con­tacte diari molt més estret, més fàcil per a tots, i una relació més fluida. Sens dubte, serà un pas molt impor­tant per al club el dia que la tin­guin aca­bada.

Que l’objec­tiu de pujar de cate­go­ria segueix ben pre­sent, que no ens apar­ta­rem d’aquest objec­tiu. Fins al final, segur que, conei­xent com són els nanos, ho dona­ran tot pel que sig­ni­fica aquesta samar­reta i club.