Per fer-se els forts
El Girona, tot i que visitarà a Montjuïc un líder en plena forma, ja sap què és guanyar el Barça fora de casa
Els gironins són l’únic equip de la categoria que enllaça tres visites al feu culer sense perdre
El Girona visita el camp d’un Barça que ahir va jugar el seu partit endarrerit contra l’Osasuna, també com a local, i que tindrà menys de 72 hores per recuperar-se i evitar que els gironins allarguin la sèrie de bons resultats en terres barcelonines. I és que els blanc-i-vermells han disputat quatre enfrontaments a primera a domicili contra el Barça i només hi han perdut en el primer precedent, per golejada. En els dos posteriors, hi van esgarrapar un punt i en el darrer, en plena eufòria i a un nivell inversemblant pel que fa a joc i a resultats, els de Míchel es van endur el triomf per primera vegada en els poc més de 90 anys de vida del club. Evidentment que aquesta temporada és una altra història, ja que els equips no arriben en les mateixes dinàmiques ni jugadors, però les estadístiques diuen al Girona que esgarrapar algun punt de la seva visita al Barça és més que possible i que és l’únic equip que encadena tres visites a casa en territori barceloní que no perd. I en la situació actual dels gironins, en perill de quedar en terra de ningú en breu però amb l’obligació de mantenir el descens en un marge prudencial, qualsevol cosa serà benvinguda per acumular moral i confiança en el tram final i decisiu del torneig.
El Girona només s’ha vist les cares amb el Barça en quatre partits oficials de lliga –es van enfrontar en uns vuitens de copa del Generalíssim a partit únic amb golejada blaugrana per 9-0– i en el primer va ser l’únic que va acabar escaldat de debò. En el curs 2017/18, el primer de la història del club blanc-i-vermell en la màxima categoria, els de Pablo Machín van trepitjar diversos estadis per primera vegada i el majestuós Camp Nou va ser un d’aquests. Tot just en el minut 2, encara amb la gent arribant al seu seient, Portu va avançar els gironins en una jugada molt ràpida però la dupla Messi-Suárez, ben acompanyada de Coutinho i Dembélé, va destrossar el plantejament del tècnic de Gómara. Dos minuts després, Luis Suárez ja va empatar i abans del descans els blaugrana ja guanyaven 4-1 i van deixar una segona part absenta d’emoció i amb els blanc-i-vermells intentant no prendre mal de debò.
L’any posterior, el del desgraciat descens del Girona a segona, els d’Eusebio Sacristán van treure un puntàs del feu culer, en part gràcies a jugar amb un home més des del 34’ per l’expulsió de Lenglet amb el marcador en 1-0. Stuani va remuntar amb un doblet al final de la primera i l’inici de la segona part, però Piqué va posar l’empat a dos gols definitiu, tot i que quedaven 30 minuts per disputar-se i els blaugrana van apujar les revolucions per intentar sumar els 3 punts en inferioritat numèrica.
Els blanc-i-vermells van tornar al Camp Nou quatre temporades després per endur-se, un dilluns de Pasqua, un bon punt que els apropava a la salvació davant d’un Barça que tocava el títol de lliga amb les dues mans. El 0-0 va ser inesperat però la feinada en defensa dels de Míchel –on més patien llavors– va ser excel·lent i el punt, un puntàs.
La gran eufòria
L’esclat total va arribar el curs passat al Lluís Companys amb un Girona que arribava al duel amb possibilitats de situar-se líder de la taula. El plantejament de Míchel va sorprendre Xavi Hernández i l’efectivitat dels gironins va superar un Barça que, tot i fallar diverses ocasions clares que l’haurien posat a dins del matx, va acabar golejat amb justícia davant un equip que el va sotmetre com pocs. La diana de Stuani en el 95’ tancant el 2-4 i anant a celebrar el gol amb l’afició, a més de la posterior celebració damunt de la gespa, és un dels moments brillants d’un curs passat per a la història de l’entitat.
Diumenge no serà el mateix d’entrada, però la imprevisibilitat del futbol i els condicionants aporten esperança al dèbil.
Curs 2023/24
Curs 2018/19
Curs 2022/23
Curs 2017/18