Res és impossible, però el Girona sap que en la seva visita a l’estadi Lluís Companys per enfrontar-se al Barça és complicat ser optimista per molt que l’objectiu ambiciós dels de Míchel Sánchez sigui sempre sumar els tres punts (16.15 h, DAZN). El conjunt blaugrana arriba embalat a la cita després de vèncer dijous l’Osasuna a Montjuïc (3-0) i encadenar així la vuitena victòria en la lliga, una sèrie que li ha permès eixugar el desavantatge amb el Madrid i l’Atlético i situar-se com a líder en solitari, a més de penjar-se l’etiqueta de principal candidat al títol. El Girona, en canvi, arriba a la cita després d’una aturada que s’ha fet llarga ja que l’equip està immers en una dinàmica negativa de la qual no aconsegueix sortir-ne. Els de Míchel acumulen sis jornades seguides sense vèncer –una sola victòria en els últims nou partits– i tres empats en els últims tres partits contra el Celta (2-2), l’Espanyol (1-1) i el València (1-1). El xoc de ratxes entre els dos equips catalans és evident si bé les necessitats acaben sent les mateixes per assegurar els objectius de cada plantilla en les últimes deu jornades de lliga que queden per disputar-se.

Després de firmar un inici de curs per damunt de les expectatives –onze victòries en les primeres dotze jornades– i passar per una ratxa inaudita, per dolenta, coincidint amb el final del 2024 –una sola victòria en vuit jornades del campionat–, el Barça de Hansi Flick s’ha posat de nou les piles per engreixar una màquina que no sembla tenir sostre. La fam dels futbolistes blaugrana i l’estil que l’alemany ha aplicat a un grup solidari que no es cansa de pressionar i mostrar-se letal en atac és clau com també la defensa –cinc porteries a zero en els últims set partits–. Si bé és cert que el conjunt culer haurà gaudit de menys de 72 hores de descans entre el matx contra l’Osasuna de dijous a les 21 h –va acabar tocades les 23 h– i el duel català contra el Girona, els recursos de la plantilla blaugrana permeten al seu tècnic poder mantenir el nivell excels canviant diverses peces de l’onze que va jugar contra els navarresos amb peces que esperen el torn com Araujo, Cubarsí, Raphinha o Lewandowski, l’únic dels quatre que va jugar –i marcar– contra l’Osasuna però ja en el tram final del partit.

El Girona haurà de controlar tots els perills que té un atac blaugrana que estarà format per un trident temible amb Raphinha, un dels jugadors en millor forma, Lewandowski i, presumiblement, Lamine Yamal, l’únic que té alguna opció de descansar a conseqüència de la voràgine de partits dels darrers dies entre el Barça i la selecció espanyola.

Míchel no renunciarà al seu estil d’intentar ser protagonista ja que el tècnic de Vallecas admet que no en sap, però com va fer al Bernabéu, el Girona podria adaptar el seu joc a les virtuts d’un rival superior. Protegir-se i estar bé al darrere per aprofitar les ocasions que pugui generar a l’àrea contraria serà el camí més eficaç i directe que tindran els blanc-i-vermells per sumar algun punt d’una visita a Montjuïc que el curs passat va ser històrica amb el 2-4 i l’assalt al lideratge de primera. Ha plogut molt des d’allò, però potser tampoc tant.