Com ja s’olo­rava en la prèvia de l’enfron­ta­ment en el dis­curs del propi Míchel, cos­tava ser opti­mista a l’hora de donar pos­si­bi­li­tats al Girona de pun­tuar al Lluís Com­panys con­tra el Barça. Les dinàmiques dels dos equips xoca­ven fron­tal­ment i el joc desen­vo­lu­pat des de l’inici del curs també feia pre­veure un duel català de color blau­grana: “És com­pli­cat ser opti­mista per afron­tar un par­tit con­tra aquest Barça”, deia el tècnic de Valle­cas. I, tot i tenir una mínima pos­si­bi­li­tat, sobre­tot amb l’1-1 de Dan­juma en el 53, els blau­grana van can­viar de marxa per deci­dir un par­tit que sabien que no es podia esca­par per man­te­nir el lide­ratge en soli­tari amb tres punts de marge res­pecte al Madrid. Just després dels millors minuts giro­nins després del gol del neer­landès, un doblet de Lewan­dowski, l’entrada de De Jong, la qua­li­tat de Pedri i Lamine Yamal, i una altra diana de Fer­ran Tor­res, espe­ci­al­ment ins­pi­rat dar­re­ra­ment, van per­me­tre esta­blir un 4-1 favo­ra­ble als de Hansi Flick, que n’hau­rien pogut fer algun més si no hagués estat per un gran Gaz­za­niga, un tra­ves­ser de Lamine Yamal i la falta de pun­te­ria gene­ral.

En tot cas, el Girona va tor­nar a la rea­li­tat més d’acord amb el nivell del club i de l’equip. La tem­po­rada pas­sada és difícil­ment igua­la­ble –apro­xi­mar-s’hi algun dia serà un èxit bru­tal– i el 8-4 favo­ra­ble als de Míchel gràcies al 2-4 a Montjuïc, per assal­tar el lide­ratge de pri­mera, i el 4-2 de Mon­ti­livi, per asse­gu­rar la Cham­pi­ons Lea­gue, no és el que li toca viure a l’enti­tat blanc-i-ver­me­lla cada cam­pa­nya. Des­gra­ci­a­da­ment, el més pro­per a ser habi­tual és el retorn de les gole­ja­des del curs pas­sat per part dels blau­grana enguany, amb un 1-4 a Mon­ti­livi i en la dar­rera jor­nada amb el 4-1 al Lluís Com­panys.