Esquerdes, també en defensa
La caiguda defensiva del Girona en la segona volta ha portat una mitjana de 2 gols encaixats per partit
Des de Mendizorrotza, fa 10 jornades, que el Girona encaixa en cada enfrontament
Després d’una primera volta relativament positiva, en què el Girona va acabar amb un balanç de 27 gols a favor i 25 en contra, l’equip es trobava en una situació còmoda dins la classificació. Amb una mitjana d’1,3 gols encaixats per partit, el conjunt de Míchel mantenia un balanç favorable de +2 en termes de gols, fet que els permetia estar competint de manera ferma, situant-se en la vuitena posició de la taula al final de la primera volta. Amb un atac que, tot i les dificultats puntuals, aconseguia generar ocasions i una defensa que mantenia certes bases de solidesa, l’equip es veia capaç de continuar aspirant a fites més altes.
Però la segona volta ha estat un autèntic revés per al Girona, tant en l’aspecte ofensiu com en el defensiu. Si bé ja s’havia parlat de la pobresa ofensiva en determinats moments de la temporada, la caiguda en la solidesa defensiva ha estat el factor més determinant en aquesta baixada de rendiment. Després d’una primera volta en què només va encaixar 25 gols en 19 partits, el Girona ha vist com, en només 10 partits de la segona volta, l’equip ha rebut 20 gols, una mitjana alarmant de 2 gols per partit i gairebé el doble del que va encaixar durant els primers deu d’inici de lliga. Això ha col·locat l’equip com el quart amb més gols en contra en aquesta segona volta, només amb Valladolid (65), Las Palmas (48) i València i Leganés (46) per sota seu.
Aquest augment en la mitjana de gols encaixats ha estat decisiu per explicar els últims resultats, que han estat extremament negatius per a un Girona que ha vist com els punts se li escapaven. La realitat és que la seva defensa ha començat a ser una autèntica preocupació, especialment quan es tracta de partits contra rivals directes o equips que lluiten per la permanència: Celta, Las Palmas, Getafe, València i Espanyol li han marcat, almenys, un gol.
Des de Mendizorrotza
Durant la temporada 2024/25, el Girona només ha aconseguit mantenir la porteria a zero en 6 ocasions. L’últim d’aquests partits va ser contra l’Alavés (0-1) en la jornada 19, en la primera volta, al mes de gener. Anteriorment, la defensa gironina havia mostrat solidesa amb victòries clares com la de 4-0 davant Osasuna en la jornada 3 o el 0-2 a Sevilla en la jornada 4 o al Coliseum (0-1) contra el Getafe. No obstant això, a partir d’aquell moment, la capacitat defensiva va començar a minvar. Els últims partits han mostrat una vulnerabilitat defensiva creixent, amb l’equip encaixant gols en tots els partits, incloent-hi la victòria contra Las Palmas. Un dels guions més repetits ha estat que el Girona ha hagut de remuntar un resultat advers o s’ha vist remuntat, el cas del Celta i el Getafe.
La caiguda de resultats és un reflex directe de la pèrdua de solidesa defensiva. Amb només 6 punts aconseguits dels últims 30 possibles, el Girona ha vist com s’esvaïen les seves possibilitats de consolidar-se en una posició més còmoda en la classificació, un dels objectius clars de l’inici de temporada amb l’injecció de la Champions. Aquesta falta de solidesa defensiva ha posat l’equip en una situació delicada, amb la permanència com la prioritat indiscutible, tal com va expressar Míchel després de la derrota a Montjuïc. Els pocs bons resultats ofensius, malgrat tot, han perdut efectivitat perquè l’equip no ha aconseguit mantenir una seguretat defensiva a l’alçada de les exigències de la competició.
Actualment, el Girona és el cinquè equip que més gols ha encaixat de tota la lliga, amb un total de 45 gols, només superat clarament pel Valladolid (65). Las Palmas (48), València i Leganés (46) el segueixen de ben a prop. Els tres equips en plena lluita per sortir del descens, en el cas dels de Pucela, ja tenen un peu i mig a segona divisió amb la dissetena plaça a onze punts, quan tan sols en queden 27 per disputar-se.
Aquestes xifres posen de manifest les dificultats defensives de l’equip, que no ha estat capaç de mantenir els resultats amb una defensa tan fràgil. Amb pocs canvis i, molt sovint prioritzant l’atac, com és habitual en un equip de Míchel, l’equip no ha trobat la consolidació de dos centrals; ja sigui pel descans tècnic de David López, les lesions que han fet moure jugadors com Blind i Miguel, o simplement la poca confiança en futbolistes com Francés o Juanpe, que ja ha passat en un segon pla.
Malgrat tot, l’equip i el cos tècnic mantenen la calma i estan concentrats en els objectius immediats. Míchel ha deixat clar que l’únic objectiu de la segona volta és garantir la permanència en l’elit, amb els 42 punts com a referència per evitar complicacions majors. No es tracta de lluitar per fites més ambicioses, sinó d’assegurar la categoria en un context de resultats molt fluctuants i que el club ja va viure en un passat amb Eusebio al capdavant. Una experiència que es té molt present. L’equip haurà de treballar de valent per corregir els errors defensius i evitar gols i errades innecessàries en zones crítiques. Són les grans assignatures pendents per evitar patir en el tram final de la competició, una situació que ningú esperava a principi de curs amb el debut a Europa.
