De les poques coses salvables

En partits com aquest es fa molt complicat haver d’escollir un protagonista o un futbolista per sobre de la resta. Això no obstant, i aferrant-se als bons minuts que va completar en la segona part, el futbolista colombià Yáser Asprilla va ser dels més destacats d’un equip que porta una dinàmica molt dolenta. En primer lloc, va repetir titularitat després de l’enfrontament a Montjuïc, partint per la banda dreta on el va defensar bé Manu Sánchez, jugador més ràpid del conjunt vitorià. Els primers quaranta-cinc minuts, tret d’una bona centrada al punt de penal que no va trobar rematador, Asprilla i el Girona no van saber trencar el bloc baix d’un Alavés que estava molt còmode. De fet, el conjunt de Míchel ho va provar molt més per l’esquerra amb Danjuma i Miguel més mòbils i buscant l’esquena de Mouriño i Abqar. La dreta, tot era molt previsible. En l segon temps, però, Asprilla va fer un canvi i va entrar molt més en joc, atacant al gol sud i a l’extrem, va estar a punt d’obrir el marcador després d’una pentinada d’Abqar al primer pal que li va deixar la pilota per engaltar-la de primeres. Un xut massa mossegat, però que va fregar el pal dret d’Antonio Sivera. Eren dos minuts bons en què el Girona semblava despertar, però el gol visitant va arribar i van entrar els nervis. Míchel va fer un triple canvi i va ubicar el colombià més interioritzat, amb Tsygankov obert a l’extrem. Allà va rebre bastantes pilotes, sempre d’un Daley Blind amb molta intenció, i va provar de centrar per trobar la referència de Stuani dins l’àrea. Defensivament també va estar correcte, tot i que li costa guanyar duels i quedar-se les pilotes. En sortida, va poder superar la marca de Manu Sánchez i Antonio Blanco al tram final, tot i que li va faltar concloure les jugades, una mancança que és generalitzada a tot l’equip. Per primer cop a la segona volta, i per quarta vegada a la temporada, Asprilla va completar els noranta minuts i es va aproximar una mica més al que s’espera d’ell. És una història molt repetida, i la temporada es va acabant, però Asprilla, malgrat la seva joventut, ha de ser una de les espurnes ofensives que facin un pas endavant i donin agressivitat i verticalitat en l’un contra un, cosa que l’equip li fa molta falta. Ha estat molt discutit i a vegades la seva actitud al terreny de joc no ha estat la que s’esperava, però amb el tram final en joc, i amb una permanència a l’abast, malgrat la mala dinàmica, calen brots verds al davant. Asprilla ahir ens ho va mostrar, malgrat tot