Per posar-se a tremolar
El Girona perd contra l’Alavés a Montilivi (0-1), amplia la mala ratxa fins a les vuit jornades sense guanyar i es complica més la permanència
Un xut a porteria és el trist balanç dels de Míchel, que llencen la primera part i encaixen el gol quan començaven a despertar
Ara sí, la por es comença a apoderar del Girona. I amb raó. Ahir era el dia per fer un pas endavant i acabar d’una tacada amb els fantasmes de la zona baixa de la classificació, però va acabar sent tot el contrari. Els blanc-i-vermells van perdre a Montilivi contra l’Alavés (0-1) i això vol dir que ja no es pot mirar cap a la zona de descens sense tremolar, ja que avui el Las Palmas i demà el Leganés tenen l’oportunitat de retallar el coixí de set punts que tenen els gironins, que també han vist com el València –si l’Osasuna puntua, l’avançarà–, l’Espanyol i el mateix Alavés sí que feien la feina.
Amb la derrota d’ahir, el Girona ja encadena vuit jornades sense guanyar i ja no hi ha lectures positives que valguin. De fet, el més greu és que el matx contra l’Alavés tampoc va deixar cap aspecte positiu per extreure’n. Ni jugant a casa contra un equip que es veia amb mig peu a segona divisió –el calendari que li queda als de Vitòria fa basarda– el Girona va ser capaç de transmetre sensacions positives en cap moment. Un dia més, els blanc-i-vermells van llençar la primera part a les escombraries, passant de puntetes pel camp sense generar res en atac, i quan semblava que es despertaven en la segona part van aparèixer els mals endèmics de l’equip, amb les dificultats per concretar les ocasions i els errors defensius, que van permetre que Carlos Vicente fes el gol de la victòria basca (61’). I llavors, la capacitat de reacció, que sí que havia aparegut en altres partits, va ser nul·la.
Sense identitat
La primera part del Girona va ser impassable. Amb la urgència que tenia l’equip i contra l’Alavés a casa, els gironins van arribar al descans havent fet, en quaranta-cinc minuts, només tres xuts i cada un més inofensiu que l’anterior. Miguel, a l’interior de l’àrea, va veure com el defensa li tapava el xut (5’); Danjuma, en una acció individual marxant per velocitat, no va voler xutar amb l’esquerra i, en posició estranya, amb prou feines va tocar el lateral de la xarxa en una ocasió prou clara (22’); i Asprilla, des de casa seva, no va trobar porteria (45’). És difícil produir menys ofensivament, i és que l’Alavés, sense fer res de l’altre món i demostrant que mantenir el 0-0 ja li anava bé, sí que va xutar dues vegades a porteria. Primer amb un intent inofensiu de Carlos Vicente (4’) i després, en la més clara de la primera part, amb un xut de Kike García en una contra que va blocar Gazzaniga (8’).
Si el Girona no va generar perill va ser perquè el joc tampoc el va acompanyar. Excepte en els primers minuts, en què va semblar que Danjuma i Miguel podien fer mal per l’esquerra, no es va jugar a res. Només Blind, des de darrere i en conducció, va aportar alguna cosa diferent. Però res més, també perquè l’Alavés ho va tallar tot amb faltes amb la permissivitat d’un desastrós arbitratge de Muñiz Ruiz que no serveix d’excusa.
Sense ànima
Després de la represa era imperatiu millorar la imatge, i la veritat és que el Girona ho va fer. Tampoc era difícil, però sí que es va veure un canvi d’inèrcia. Els gironins van mossegar una mica més en la pressió i van ser capaços, per primera vegada en tot el partit, de tenir la pilota en accions continuades en camp contrari. De no generar perill, els blanc-i-vermells van passar a tenir quatre bones ocasions en un quart d’hora. Primer Danjuma, en un contraatac de Van de Beek, va xutar desviat (49’) i en l’acció següent Abel Ruiz va errar en el control dins l’àrea i en la continuació un defensa va desviar el xut d’Asprilla (50’). La més clara de totes, en el que va ser l’únic xut a porteria del Girona en tot el partit, la va tenir Van de Beek, però Sivera va treure una bona mà a la base del pal (59’). I un minut després Asprilla, de volea, no va trobar porteria per poc (61’).
La millora va ser insuficient, perquè després de l’ocasió d’Asprilla va arribar el 0-1. El Girona va fer aigües al darrere, amb Miguel i Krejcí sent poc contundents, i Carlos Vicente es va plantar sol davant Gazzaniga per marcar el 0-1 (61’).
El gol va fer molt mal, ja que amb el marcador en contra el partit del Girona va tornar a ser desesperant. Tothom va fer la guerra pel seu compte –aquí Asprilla va ser el millor– i no es va jugar a res. Només Portu es va inventar, ell sol, una gran ocasió, però la seva passada enrere per a Stuani, que podia xutar a pler a la frontal de la petita, la va rematar, molt forçat, desviat Danjuma (88’). Massa poc pel que hi havia en joc.
