Míchel Sánchez no enso­pega la tecla per fer reac­ci­o­nar els seus juga­dors. L’evo­lució del joc de l’equip és nul, el blo­queig d’alguns fut­bo­lis­tes, total i el millor nivell físic d’altres, lluny de ser l’ideal, un aspecte indis­pen­sa­ble per jugar a l’estil que el tècnic de Valle­cas demana i imposa als seus equips. Si bé fa set­ma­nes (o mesos) que el madri­leny reclama un pas enda­vant als seus juga­dors, amb set­ma­nes netes de tre­ball per pre­pa­rar a consciència els par­tits, el fet és que pocs seguei­xen un líder que, ja amb 30 jor­na­des de lliga a l’esquena i 40 par­tits ofi­ci­als en total, con­ti­nua dei­xant-se la veu davant situ­a­ci­ons entre­na­des i movi­ments impre­ci­sos que l’alte­ren. Tot això ha por­tat el Girona i Míchel a viure la pit­jor sèrie de resul­tats sense conèixer la victòria des que van unir camins l’estiu del 2021. Les vuit jor­na­des con­se­cu­ti­ves sense vèncer arri­ben en el pit­jor moment, en l’inici d’un tram final en el qual, si no se sumen els punts neces­sa­ris per sal­var la cate­go­ria, la plan­ti­lla es pot veure invo­lu­crada en la lluita ferotge cos a cos per evi­tar el des­cens, un fet que seria un fracàs, una decepció i un cop molt dur a les bases del club quan, tot just un any després de clas­si­fi­car-se i jugar la Cham­pi­ons Lea­gue, tots els pen­sa­ments de crei­xe­ment, amb la ciu­tat espor­tiva i la pro­jecció d’un nou Mon­ti­livi, que­da­rien tocats de mort.

Els ini­cis de Míchel Sánchez en el club, ja se sap que no van ser cap bassa d’oli. Encara ara, el de Valle­cas els cata­loga com el seu pit­jor moment, ja que l’equip va tenir un començament de curs a segona A en el qual va gai­rebé enllaçar dues sèries de qua­tre jor­na­des amb només dues victòries en les pri­me­res deu jor­na­des, quan es fan les pri­me­res pas­ses i els equips volen obte­nir una bona posició. El 8 de 30 va situar el Girona ante­penúltim i els dub­tes en l’entorn –a dins del club mai hi va haver ner­vis– van créixer just abans de fer un gir total i cap­gi­rar una situ­ació que a la llarga va aca­bar amb un ascens bus­cat i un retorn màgic a pri­mera divisió per la via del play-off.

Amb dues experiències prèvies nefas­tes en l’elit amb el Rayo i l’Osca, la revàlida de Míchel en la màxima cate­go­ria tam­poc va començar amb bon peu. El raquític 10 de 36 punts pos­si­bles d’entrada, amb una sèrie de set par­tits sense gua­nyar entre la sisena i la dot­zena jor­nada, van acos­tar l’equip al des­cens, del qual es volia esca­par com fos, i es va acon­se­guir a còpia d’evo­lució en el joc de tot l’equip.