El coixí es va esfumant
La novena jornada sense guanyar del Girona deixa els gironins amb només cinc punts de marge respecte a la zona de descens
Els blanc-i-vermells ja són el segon pitjor equip de la segona volta
Cada jornada que passa la lectura que es pot fer de la classificació és més dramàtica per al Girona. La derrota de diumenge al camp de l’Osasuna (2-1), en un partit correcte dels de Míchel, però en què dos gols anul·lats per fora de joc i dues concessions imperdonables al darrere van acabar castigant els blanc-i-vermells, no ha fet més que agreujar la crisi dels gironins, que ja encadenen nou jornades sense guanyar, amb un balanç nefast de només tres punts dels últims 27 possibles. El drama, sobretot, és que mentre el Girona és incapaç de reaccionar i obtenir un resultat positiu, els equips de la zona baixa es comencen a espavilar i l’amenaça de la zona de descens ja és una realitat incontestable. La victòria dissabte de Las Palmas al camp del Getafe (1-3), amb remuntada inclosa, n’és una nova mostra i això no fa més que posar la por al cos als de Míchel. El tècnic, però, va voler fer una crida a l’optimisme després de la derrota a El Sadar, assegurant que té plena confiança que l’equip serà capaç de capgirar aquesta situació per acabar salvant la categoria. “Per sortir d’aquesta situació, que ho farem, necessitem donar a cada detall la importància que té. Al camp hem de pensar que cada jugada és l’última del partit, perquè fent les coses que hem fet a El Sadar després de vuit partits sense guanyar, anant a camp rival i sotmetent el rival, no és fàcil. L’equip ha tingut personalitat i molts jugadors han fet un pas endavant, però hem de tancar aquestes situacions que són dolentes per a nosaltres. Penso que som capaços de guanyar qualsevol rival i per això estic segur que ens salvarem”, va dir Míchel després de la derrota contra l’Osasuna.
Un pas més cap avall
És evident que Míchel i l’equip hi han de creure, però també és evident que la preocupació cada vegada és més gran. I és que amb el pas de les setmanes els gironins van fent un pas més cap al pou dia rere dia, i fins que no canviï aquesta tendència el neguit no farà res més que créixer. Perquè és veritat que ho fa a un ritme lent, però el coixí del Girona respecte a la zona de descens es va esfumant. I també és veritat que el ritme amb què es va escurçant es va accelerant. I és que si entre la jornada 23 i la 29, en els primers set partits de la sèrie dels blanc-i-vermells sense conèixer la derrota, la distància respecte al descens es va reduir només en tres punts, dels deu als set, també és veritat que en les dues últimes jornades, amb les derrotes contra l’Alavés (0-1) i l’Osasuna (2-1), s’han esfumat dos punts més, un per jornada. I ara els cinc punts es fan curts i comencen a semblar insuficients si no arriba un canvi de dinàmica dels gironins.
Cal anar molt enrere per trobar el moment en què el Girona estava tan a prop de la zona de descens. De fet, des de la jornada 12, quan els de Míchel van guanyar a casa contra el Leganés (4-3), que el marge respecte a la zona de descens no havia baixat dels sis punts com ha passat ara. Dinou jornades en què els blanc-i-vermells han tingut un mínim de dos partits de marge fent que, en gran part de la temporada, ni es mirés cap a la zona baixa. Ara la situació és ben diferent. I no només perquè s’hagi esfumat bona part del coixí, sinó perquè el Girona ha vist com la resta d’equips implicats en la lluita per la permanència l’anaven avançant per la dreta en la classificació i el feien caure fins a una setzena posició que, per si sola, posa encara més por al cos. I és que més que els cinc punts de coixí que s’han perdut en la sèrie de nou jornades sense guanyar, el que fa més mal és haver vist com el Girona passava de la vuitena posició, amb les possibilitats intactes de jugar a Europa, a la setzena posició actual.
El segon pitjor equip
Per analitzar la davallada del rendiment del Girona en la lliga i la consegüent enfonsada en la classificació és lògic posar la mirada en els últims nou partits, en què tres empats són un balanç paupèrrim per a un equip que, sense la distracció de la Champions, teòricament havia d’enlairar-se en la lliga en comptes de viure el neguit actual. El cert, però, és que els números del Girona són pobres fins i tot des d’abans que, en la 23a jornada, comencés la ratxa de partits sense guanyar.
La classificació així ho demostra, i és que el Girona va acabar la primera volta en la vuitena posició amb 28 punts, que li donaven un marge de 12 punts respecte a la zona de descens. En tota la segona volta, però, els de Míchel només han sumat sis punts dels 36 possibles, ja que a banda dels últims tres empats només han sumat la victòria a Montilivi contra Las Palmas (2-1) de la 22a jornada. Amb aquestes xifres, i després del triomf dels canaris contra el Getafe, el Girona ja és el segon pitjor equip de la segona volta, darrere d’equips en descens com el Leganés (9) i Las Palmas (7), i només davant del cuer, el Valladolid (1).
