El Girona dis­puta demà, dilluns de Pas­qua, la pri­mera de les set finals que li que­den per asse­gu­rar l’objec­tiu pri­mor­dial, i ara ja únic, de la per­manència a la cate­go­ria. Ho farà con­tra el Betis, un equip que lluita per una de les cinc pla­ces que tindrà LaLiga en la pro­pera edició de la Cham­pi­ons Lea­gue –ja és ofi­cial que tindrà una de les dues extra que atorga la UEFA per coe­fi­ci­ent–, un con­junt sevillà que fins la cam­pa­nya pas­sada havia gua­nyat en cada un dels sis par­tits pre­ce­dents que havia dis­pu­tat a Mon­ti­livi en el fut­bol pro­fes­si­o­nal. Els bètics van clas­si­fi­car-se dijous per a les semi­fi­nals de la Con­fe­rence Lea­gue després de superar el Jagi­e­llo­nia polonès i s’enfron­ta­ran a la Fio­ren­tina per una plaça a la gran final i aspi­rar així al seu pri­mer títol euro­peu.

El con­junt diri­git per Míchel Sánchez s’agafa al dar­rer pre­ce­dent, en què va poder superar l’equip verd-i-blanc per pri­mer cop a Mon­ti­livi, gràcies a l’èpica que va acom­pa­nyar l’equip tota la tem­po­rada. Stu­ani es va eri­gir en l’heroi d’un matx frenètic sota la pluja que es va deci­dir en el temps afe­git després que un doblet de Dovbyk fes avançar en dues oca­si­ons els giro­nins i que Willian José, amb un altre per als de Pelle­grini, igualés el resul­tat. El de Tala, que havia entrat en el 82’, va fer el 3-2 defi­ni­tiu que va fer escla­tar d’eufòria un Mon­ti­livi que pal­pava l’accés a la Cham­pi­ons Lea­gue amb tres punts d’or.

Ante­ri­or­ment, els anda­lu­sos s’havien endut tres victòries de ter­res giro­ni­nes com­pe­tint a la màxima cate­go­ria. Tant en l’estrena dels blanc-i-ver­mells, la cam­pa­nya 2017/18, i la poste­rior, la del des­cens (2018/19), una solitària diana de Loren Morón va donar els tres punts al Betis. El curs 2022/23, el del retorn, Borja Igle­sias, amb un doblet, va remun­tar una diana ini­cial de Miguel Gutiérrez per aigua­lir la festa del Girona, que deia adeu a la seva afició en la penúltima jor­nada després d’un gran any i se li com­pli­ca­ven les pos­si­bi­li­tats de jugar la Con­fe­rence Lea­gue, tot i que va com­pe­tir a El Sadar amb opor­tu­ni­tats clares de clas­si­fi­car-s’hi.

A segona, les tem­po­ra­des 2009/10, 2010/11 i 2014/15, els bètics també es van endur la victòria. Lla­vors, els sevi­llans sem­pre eren un can­di­dat a l’ascens que solia impo­sar la lògica, tot i que en la dar­rera cam­pa­nya els de Pablo Machín van que­dar-se a les por­tes d’acom­pa­nyar els anda­lu­sos a pri­mera –l’empat con­tra el Lugo va fer que els acom­panyés l’Spor­ting, un club amic.

Tot i que no ser­veixi de res el pas­sat i la moti­vació de tallar una ratxa nefasta de nou jor­na­des sense vèncer sigui prou alta, el Girona sap que neces­si­tarà la màxima inten­si­tat i eficàcia a les àrees si vol superar un Betis que arriba al duel enca­de­nant dues jor­na­des sense gua­nyar però després d’acon­se­guir sis victòries con­se­cu­ti­ves.