Tocats i enfonsats
El Girona fa una primera part per oblidar contra el Betis, encadena la desena jornada sense guanyar i podria visitar el Leganés en zona de descens
El 0-1 en el minut 6 inicia un calvari per als gironins, que un dia més no tenen capacitat de reacció ni fortalesa a les àrees
És la cançó de cada setmana i cada vegada és més feixuga, però no hi ha cap altra realitat que es pugui explicar, perquè el futur es va tornant negre per a un Girona que comença a estar absorbit per una por incontrolable. I no n’hi ha per a menys. Ja es poden fer tots els discursos positius i optimistes que es vulgui des de dins del vestidor i del club –tampoc és que, a banda de Míchel, hi hagi algun dirigent que prengui la paraula ara que van mal dades–, que si a l’hora de la veritat això no es demostra sobre la gespa només hi ha un desenllaç possible i a ningú li farà cap gràcia. La derrota d’ahir contra el Betis, clara, contundent –l’1-3 va ser curt pel que es va veure sobre la gespa– i merescuda, és l’última garrotada a la mandíbula per a un Girona que està estès sobre la lona i que, ara mateix, no mostra cap símptoma de tornar a aixecar el cap. Els deu partits que encadena sense guanyar són el simple reflex d’un equip que sembla no tenir l’esma, la voluntat ni el nivell –a diferència del que es va veure en la primera volta– per capgirar aquest rumb i evitar caure en la zona de descens, que ara mateix està a tres punts, malgrat que dijous el Girona podria arrencar el partit crucial al camp del Leganés al pou si el Las Palmas i l’Alavés guanyen prèviament. Si és així, el terratrèmol per la tremolor de cames serà bestial.
Imperdonable
Poden passar mil i una coses, en un partit, i tenint davant un Betis que ha demostrat ser un dels equips més en forma en aquesta segona volta, encara més. Ara bé, amb tot el que s’està jugant el Girona, arribar a la mitja part amb un 0-3 al marcador no es pot permetre de cap manera, però així va ser. Era el dia assenyalat per començar la reacció. A Montilivi, davant una afició que s’hi va deixar l’ànima des de dues hores abans del partit per animar els seus i conscients dels resultats de la jornada, els gironins havien de sortir a deixar-se la pell a la gespa. I el que s’hi van deixar van ser les dents.
Sis minuts és el que li va durar al Girona l’empenta i la voluntat de canviar les coses. I és que en un vist i no vist els blanc-i-vermells ja anaven al darrere en el marcador després d’encaixar el 0-1. Un gol que va arribar a la sortida d’un córner que va rematar sol al segon pal Johnny Cardoso superant Gazzaniga (6’). Que et castigui la pilota aturada quan tens la urgència que té el Girona és, també, imperdonable.
Veure’s al darrere en el marcador va fer mal a un Girona que havia sortit amb un onze molt poc habitual, ja que Míchel, a causa de la baixa per lesió d’Abel Ruiz, va decidir sortir sense cap referència a dalt, col·locant Asprilla com a home més avançat i proposant molta mobilitat entre els homes de dalt. Si li va sortir bé o no és difícil de dir, perquè amb el 0-1 tot el guió va ser diferent del que es podia esperar. I és que al Girona li interessava tenir cert control acumulant homes per dins i buscant la velocitat quan es generessin espais, però la primera part va ser un descontrol constant. Val a dir que perfectament podria haver arribat el gol de l’empat en algun moment, ja que els gironins van tenir dues grandíssimes ocasions. En la primera, Yangel Herrera no va arribar a pentinar una falta lateral penjada per Tsygankov i l’esfèrica gairebé va acabar per si sola al fons de la porteria (20’) i en la segona Adrián va refusar a córner el xut d’Asprilla després d’una bona recuperació d’Arthur (29’).
Ara bé, el partit estava en tot moment on el volia el Betis, que cada vegada que recuperava amenaçava al contraatac. I això, amb un Girona horrible en els metres finals, sent molt imprecís com de costum i errant gairebé cada vegada en la presa de decisions, és un còctel explosiu. Tant, que en el 38’ una pèrdua de Tsygankov –l’ucraïnès és una ombra del que era– va acabar amb el 0-2 d’Antony, i en el 42’ va ser Abde qui va fer el que va voler amb Francés abans de posar una centrada per a Isco, que de cap va marcar el 0-3.
El partit ja estava liquidat i encara més quan Danjuma i Portu, el millor de la segona part, no van aprofitar les primeres ocasions després de la represa. El Betis va abaixar una mica el ritme, tot i que també va tenir moltes ocasions per ampliar el marcador, i el Girona va treure una mica l’orgull per acabar el partit generant ocasions fins que Stuani, ja en el tram final, va marcar a la sortida d’un córner l’1-3 definitiu (85’).
