“Ara mateix ens passa tot el que és dolent”

“Els he dit que no pot ser. No em sor­tien altres parau­les, perquè neces­sitàvem gua­nyar i ho teníem a la mà.” Així de clar va ser Míchel Sánchez al ves­ti­dor i en la roda de premsa després de l’empat al camp del Leganés (1-1) havent jugat més de 70 minuts amb un home més. “És un cop molt dur. És un punt més, però els neces­sitàvem tots tres És fut­bol, però hi ha coses que són impos­si­bles, i en aquesta situ­ació no ha de pas­sar”, va dir el tècnic del Girona, remar­cant la manera com va arri­bar el gol de l’empat en el temps afe­git: “En els últims 25 minuts no hem estat bé, perquè hem con­tro­lat la pilota però no hem mirat enda­vant. Estàs incòmode en la clas­si­fi­cació, gua­nyes con­tra deu i dei­xes de mirar cap a la por­te­ria rival. Aquesta situ­ació l’entenc per com estem en la clas­si­fi­cació, però no entenc la jugada del gol. Te’l poden fer en una acció de qua­li­tat d’ells, però la que ha estat no ens pot pas­sar avui. No només la pèrdua, sinó també la defensa de l’àrea. Ho hem fet mil vega­des, en altu­res dife­rents. No pot ser una pas­sada entre el por­ter i el cen­tral, ni enrere, però en aquest equip ara mateix ens passa tot el que és dolent per a nosal­tres.”

Míchel va ser molt clar sobre per què va apos­tar per Stu­ani i Portu. “En aquests par­tits neces­si­tes jugar amb ànima i amb fut­bol. És un par­tit en què l’equip s’hi jugava molt, i per això el cap és molt impor­tant”, va comen­tar el tècnic en res­posta a la pèrdua de Dan­juma que va gene­rar l’1-1 després que, segons va dir, juga­dors com Portu, Stu­ani i Miguel dema­nes­sin el canvi perquè no podien més.

Ara el que toca és aixe­car-se, no hi ha cap més opció. “El ves­ti­dor està dol­gut, i és nor­mal. Tenim temps aquesta set­mana per pair-ho i aixe­ca­rem l’equip, però avui no és un dia per estar con­tents”, va comen­tar Míchel, que va asse­gu­rar que és el moment més com­pli­cat des que va arri­bar a la ban­queta del Girona, es va tor­nar a mos­trar segur que l’equip cap­gi­rarà la situ­ació i va ser rotund: “Vull estar en el Girona el curs que ve.”