Stuani i Portu, de nou

Stuani va marcar el seu vuitè gol del curs, consolidant-se –com gairebé totes les temporades des que és aquí– com el màxim golejador. Però amb una dada que multiplica el mèrit: només ha jugat 722 minuts. Abel Ruiz, segon davanter en rotació, en suma 1.238 i Yangel Herrera, segon màxim anotador, 1.924. A Butarque, va ser la seva segona titularitat en lliga enguany. I la primera en què marca com a titular des de l’inici del curs passat, contra el Getafe a Montilivi. Des d’aleshores havia firmat 13 gols sortint sempre des de la banqueta.

Portu, que no començava un partit de lliga des del 12 d’agost al camp del Betis, va completar una actuació valuosa. Sense brillar, però sumant coratge i provocant l’expulsió de Cissé en el minut 19. L’assistència a Stuani és el reflex de la seva millor versió: lectura, intensitat i química amb els seus. El retorn al protagonisme ha estat progressiu, però clar. No ha marcat aquest curs, però s’ha tornat peça útil en un atac espès, poc fluid i mancat de desequilibri.

L’escena tenia valor simbòlic. Vuit anys després del seu primer partit junts, aquell històric Girona-Atlético de l’agost del 2017, Portu i Stuani tornaven a liderar l’atac d’un equip que, tot i competir a Champions aquest curs, té moltes urgències. Tots dos han estat protagonistes d’alguns dels moments més dolços del club. En el cas de Stuani, amb 139 gols, és ja el màxim golejador professional de la història del Girona. I amb el vuitè d’aquest any, només li’n falten dos per arribar als 10 que, com a mínim, ha marcat sempre des que va aterrar a la ciutat. La seva trajectòria inclou 21 i 20 gols els dos primers cursos a primera, 29 el 2019/20 a segona, 10 l’any de les lesions i 22 el del retorn, amb 35 anys. Els darrers dos cursos a la màxima categoria, 10 i 14.

També ha acceptat un rol diferent: de ser el davanter indiscutible a convertir-se en el revulsiu, l’home de confiança per quan res no rutlla. Ho va ser amb Castellanos, amb Dovbyk, i també aquest any, tot i que, en teoria, havia de quedar relegat per incorporacions que no han reeixit. Una altra vegada, ell respon.

Després del partit, Portu no amagava la decepció: “L’equip està fotut. Quan sembla que tens els tres punts i se’n van al final... te’n vas fotut. Pensàvem que, amb el partit que havíem fet, no se’ns escaparia. Però bé, s’han de treure coses positives: marxem amb tres punts de marge respecte al descens.”

I va reivindicar el compromís del grup: “No crec que falti sentiment. Tots defensem l’escut al màxim. Estem molt units i, amb només dos dies de treball, hem portat el partit on volíem.” Paraules que reflecteixen l’estat d’ànim d’un vestidor colpejat. “Ens aixecarem. L’equip ho sent molt, hi ha molta gent que pateix i nosaltres donem la cara. Marxem fotuts, però ja pensem en la propera cita. Hem de preparar-nos bé per endur-nos els tres punts.” El Girona va sortir de Butarque amb la sensació de perdre dos punts, però amb la certesa que les respostes encara són a casa.