Pràcticament el primer davanter fitxat per Cárcel per competir a primera ha estat el gran encert del director esportiu per reforçar aquesta parcel·la per lluitar en l’elit. Stuani ha tornat amb escreix la confiança que el club va dipositar en ell l’estiu del 2017 quan va pagar poc més de 2 milions d’euros al Middlesbrough anglès. Diverses renovacions després per evitar la seva pèrdua i ja arreladíssim al projecte i al territori, l’ariet és una llegenda viva del Girona, equip amb el qual ha marcat 138 dianes i és qui n’ha fet més en la història. Encara enguany, vuit anys després de la seva arribada, sense fer soroll, és el pal de paller de l’equip a dins i fora del camp, el màxim golejador amb vuit dianes i, juntament amb Portu, un dels fars que han de guiar l’equip cap a la permanència. I això també diu molt del rendiment dels altres atacants de la plantilla de Míchel.

Stuani va fer dues temporades magnífiques en la primera etapa del Girona a primera. Fer 41 gols (40 en la lliga i un en la copa) està a l’abast de pocs i amb aquestes xifres, el de Tala podia haver reforçat l’atac de qualsevol equip de la màxima categoria, però va decidir quedar-se al club blanc-i-vermell per enfortir lligams i tornar-lo a l’elit. Seixanta-un gols més en tres cursos intentant l’ascens –la tercera final de play-off, ja amb Míchel, va ser la bona–, i en els tres anys posteriors, ja a primera, Stuani ha mantingut un rendiment extraordinari amb els minuts que ha anat jugat –el seu rol ha passat a ser secundari–. L’uruguaià, però, ha continuat donant-ho tot per ajudar l’equip amb gols i s’ha convertit en el màxim golejador de la història de primera sortint des de la banqueta i un dels millors suplents d’Europa en la ràtio de minuts per gol. La inversió i el rendiment han fet que Stuani hagi estat la millor elecció de Cárcel per reforçar l’atac. La direcció esportiva és conscient que va ser com trobar un tresor.