D’Europa a les brases de 2a
En el segle XXI, en vuit ocasions, un equip que ha participat en competició europea a LaLiga ha acabat descendint a segona A
El Celta, la campanya 2003/04, i el Vila-real, la 2011/12, van baixar de categoria el mateix any que van participar en la Champions League
El Girona està més que avisat. De fet, des de la plantofada amb la mà oberta contra el Betis –0-3 al descans– i la decepció sideral a Butarque, deixant volar dos punts en l’afegit que permetien donar aire als de Míchel i sentenciar els madrilenys, que la plantilla i l’entorn blanc-i-vermell és més pessimista o, si més no, no té tan clar que es pugui revertir la situació, s’acabi la ratxa de deu jornades sense guanyar –una sola victòria en els 13 partits de la segona volta– i s’arregli una temporada que havia de ser històrica pel fet de participar en la Champions League, el torneig més prestigiós de clubs a nivell europeu, i que pot ser històrica per la garrotada que pot suposar passar de tocar el cel a caure a l’infern.
El club gironí té un precedent propi, quan una ratxa nefasta el curs 2018/19 el va enviar de pet a segona. L’equip va perdre en nou de les últimes deu jornades i es va veure condemnat al descens quan semblava que només havia de lligar la permanència dos mesos abans. A aquest avís s’hi suma que existeixen vuit precedents de sis equips que han descendit de categoria la mateixa campanya que jugaven a Europa i, d’aquests, dos van baixar disputant aquell any la Champions League, el que li podria passar al Girona si no es desperta i reacciona en les cinc últimes jornades que queden. El Celta, la temporada 2003/04, i el Vila-real, la 2011/12, van patir en carn pròpia el trauma del tot al res, de l’eufòria i l’orgull de competir en la màxima competició continental a naufragar i jugar al cap d’un any a segona. Als dos clubs els va passar per damunt el fet de jugar en tres competicions i l’exigència de fer-ho cada 3-4 dies. Però al Celta i al Vila-real s’hi afegeixen quatre clubs més que van sucumbir als mateixos pecats. El mateix Celta, després de classificar-se per jugar la UEFA del curs 2006/07, no va aprendre dels errors i va tornar a caure a les brases descuidant la lliga; abans li va passar al Saragossa en dues ocasions –el curs 2001/02 i el 2007/08–, les dues participant en la UEFA, com també a l’Alavés després de gairebé tocar la glòria en la recordada final contra el Liverpool (5-4), quan repetint participació europea el curs 2002/03 van aterrar a segona.
Els casos més recents són els del Betis la temporada 2013/14 i l’Espanyol la 2019/20, els dos jugant la segona competició continental i acabant en l’última posició de la taula amb només 25 punts. I és que, tot i saber que la lliga és el més important i realment el dona menjar, la gestió de tot és la clau.
Espanyol 2019/20, el més recent i dolorós
El conjunt periquito va accedir a l’Europa League contra pronòstic el curs 2018/19 amb una arriada final amb Rubi a la banqueta inesperada i meritòria. Desgraciadament li va sortir car, a l’Espanyol, només un curs després, quan va baixar 25 anys després a plata amb només 25 punts, com el Betis del curs 2013/14. Rubi va deixar el club a l’estiu per fitxar pel conjunt sevillà i les apostes a la banqueta van ser un fracàs darrere l’altre. Ni David Gallego, ni Pablo Machín, ni Abelardo i finalment Rufete, ja amb l’equip mort i enterrat, van sacsejar una plantilla d’alt valor de mercat que no va saber rendir al nivell esperat. En l’Europa League, l’equip blanc-i-blau no hi va fer un mal paper fins que es va trobar amb el Wolverhampton en els setzens de final. Els anglesos van passar per damunt de l’Espanyol ja en l’anada amb un 4-0 contundent i un ‘hat-trick’ de Diogo Jota que deixava pràcticament impossible la remuntada en la tornada al RCDE (3-2). Els periquitos van perdre vuit de les últimes nou jornades però, per sort, van tornar a ascendir l’any següent, tot en pandèmia.
Celta 03/04 i 06/07
El conjunt gallec va quedar quart la temporada 2002/03 i va participar per primera i última vegada en la seva història a la Champions League, en què van arribar fins als vuitens de final –l’Arsenal els va eliminar–. En la lliga, el Celta va quedar penúltim amb 39 punts tot i un intent de reacció final que va ser insuficient per no baixar a segona. Després d’un sol any a plata, els de Vigo van pujar el curs següent per firmar una nova gran temporada i accedir a la copa de la UEFA. Sense aprendre la lliçó, els gallecs van tornar a arribar als vuitens de la competició continental, però es van despistar en la lliga i el mateix curs 2006/07 van descendir de nou a segona.
Alavés 2002/03
L’Alavés va viure els seus millors anys d’història als inicis del segle XXI, quan va encadenar dues participacions per jugar la copa de la UEFA. En la seva primera aventura, el curs 2000/01, els bascos van arribar a la final encara recordada per molts que van perdre contra el Liverpool 5-4 en la pròrroga amb gol en pròpia porteria de l’actual president de Girona, Delfí Geli. En la segona i última participació en la mateixa competició, la campanya 2002/03, l’Alavés va perdre en la segona eliminatòria contra el Besiktas i en la lliga va acabar baixant a segona després de quedar penúltim amb 35 punts i guanyar dos partits en tota la segona volta de la competició.
Betis 2013/14
Actualment consolidat, força estable i regular en les seves cites europees, el Betis va viure un període en què flirtejava amb la segona i fins i tot hi havia de competir –quatre cursos en el segle XXI–. El conjunt andalús es va classificar per jugar la UEFA la campanya 2012/13 i la posterior va viure un curs d’infern a primera divisió que el va convertir en un dels pitjors cuers de la història des que es donen tres punts per victòria. Els bètics van sumar 25 punts en tota la competició, amb només sis victòries i 25 derrotes. En l’Europa League no li va anar tant malament, però també va patir una dolorosa eliminació en els vuitens contra l’etern rival, el Sevilla.
Vila-real 2011/12
El Vila-real va tenir una evolució regular i ascendent des que a principis dels 2000 va trepitjar la primera divisió. Després d’un curs excepcional sota el guiatge de Juan Carlos Garrido, els groguets van competir en la Champions League la temporada 2011/12, primer derrotant l’Odense en el ‘play-off’ i després perdent tots els partits del grup de la mort d’aquella edició amb el Nàpols, el City i el Bayern. L’exigència va passar factura en la lliga, Garrido va acabar el seu cicle tot just en la jornada 16 i Lotina va agafar l’equip per salvar-lo, però en una última jornada nefasta –i estranya– els de Castelló van caure en descens per culpa d’un gol de Falcao (87’).
Saragossa 01/02 i 07/08
El conjunt aragonès ha patit dos descensos en la seva història al mateix temps que ha participat en la copa de la UEFA. En el primer precedent, el curs 2001/02, el Saragossa va caure en la segona eliminatòria del torneig, a principis de novembre, però no li va servir per redreçar el rumb en la lliga, en què va ser cuer de la competició amb 37 punts. Anys més tard –va tornar a l’elit la campanya següent–, l’equip de Víctor Fernández va lligar un gran curs 2006/07, però en el que tornava a la UEFA –l’Aris el va eliminar de bon principi encara a inicis de setembre– van descendir en una última jornada d’infart en què no van poder sumar el punt necessari.