Girona

Un naufragi emocional

El Girona encadena una segona volta desastrosa, amb lesions clau i mals resultats que han enfonsat l’equip en una lluita inesperada per la permanència a primera divisió

Míchel i el cos tècnic intenten mantenir l’ànim d’un vestidor abatut mentre l’afició pateix i Montilivi es converteix en una esperança ferma per evitar el descens

Que el Girona es troba immers en una dinàmica nega­tiva que amenaça amb el des­cens no és cap notícia. Però cal repas­sar com s’ha ins­tau­rat tot aquest neguit i angoixa en la plan­ti­lla i l’entorn del club. Des de la jor­nada 22, el 3 de febrer, l’equip no ha acon­se­guit cap victòria (Girona, 2 - Las Pal­mas, 1), i ha enca­de­nat una segona volta deplo­ra­ble amb només 7 punts de 42 pos­si­bles (una victòria, qua­tre empats i nou der­ro­tes). La situ­ació ha anat empit­jo­rant pro­gres­si­va­ment, amb mals resul­tats a domi­cili i a casa, que han fet que el Girona hagi pas­sat de somiar la clas­si­fi­cació euro­pea a llui­tar per la per­manència.

La pri­mera gran pata­cada va arri­bar en la jor­nada 23, quan l’equip va per­dre a San Mamés (2-0) davant l’Ath­le­tic, amb les lesi­ons d’Arnau Martínez i Miguel Gutiérrez com a ele­ments clau que van debi­li­tar l’estruc­tura defen­siva. Més tard, Abel Ruiz i Iván Martín també van caure lesi­o­nats. Tot i la frus­tració de per­dre juga­dors impor­tants, l’equip man­te­nia l’espe­rança de com­pe­tir per una plaça euro­pea. No obs­tant això, el calen­dari no aju­dava: amb sor­ti­des com­pli­ca­des al Ber­nabéu, l’RCDE Sta­dium i Montjuïc, les pos­si­bi­li­tats d’aspi­rar a més es reduïen. Així, la pressió va començar a créixer, sobre­tot després d’una ines­pe­rada der­rota a casa con­tra el Getafe (1-2), que, a més, va fer que l’afició es comencés a desil·lusi­o­nar i dubtés de l’equip.

Aquesta der­rota va ser una clara evidència del males­tar crei­xent a Mon­ti­livi, i, a mesura que l’equip con­ti­nu­ava la seva cai­guda lliure, el tècnic, Míchel, va reconèixer que el gran pro­blema no era només la situ­ació espor­tiva, sinó les sen­sa­ci­ons: “Neces­si­tem gua­nyar, no per la clas­si­fi­cació, sinó per les sen­sa­ci­ons”, va dir l’entre­na­dor en la prèvia con­tra el València, en un intent d’injec­tar opti­misme. No obs­tant això, tot i els esforços, els resul­tats no arri­ba­ven. L’empat in extre­mis con­tra el València, gràcies a un gol de Stu­ani, va ser una altra mos­tra de l’angoixa que s’apo­de­rava del grup. “Estem en una situ­ació difícil”, va indi­car.

El Girona va per­dre con­tra el Barça (4-1), en un par­tit en què la diferència de nivell va ser evi­dent, però l’alarma es va encen­dre defi­ni­ti­va­ment després d’una der­rota ines­pe­rada a casa con­tra l’Alavés (0-1), un equip en situ­ació simi­lar i que venia de mals resul­tats. En aquesta der­rota, els xiu­lets van començar a sonar a Mon­ti­livi, amb un Míchel cada vegada més desa­ni­mat: “Tinc força; he dema­nat als juga­dors que no abai­xin els braços. Després del par­tit, he vist molts caps cots. Depèn de nosal­tres sor­tir d’aquesta situ­ació”, va dir un Míchel trist.

Cal calçar-se

La situ­ació s’inten­si­fi­cava amb el pas de les jor­na­des. En la jor­nada 31, el Girona va viat­jar a Pam­plona per enfron­tar-se a l’Osa­suna, un dels equips en pit­jor dinàmica de la lliga jun­ta­ment amb els giro­nins i el Valla­do­lid. Però el Girona tam­poc va acon­se­guir gua­nyar, i la der­rota (2-1) va sig­ni­fi­car un nou toc d’alerta. Míchel, tot i que man­te­nia el seu dis­curs d’opti­misme, mos­trava sig­nes d’aba­ti­ment. “És un moment difícil. La rea­li­tat és que hem fet mol­tes coses bé, però ens hem equi­vo­car en d’altres”, va adme­tre l’entre­na­dor, reco­nei­xent que, tot i els esforços, l’equip no acon­se­guia sumar els punts neces­sa­ris.

La situ­ació va con­ti­nuar empit­jo­rant, i, després de la der­rota per 1-3 con­tra el Betis a Mon­ti­livi, Míchel no va poder evi­tar ser rotund: “L’equip ha tocat fons. Ens falta ànima. No és un tema fut­bolístic, és un tema men­tal, perquè estic con­vençut de la qua­li­tat del meu equip. Som un equip capaç de jugar bé. He de fer aixe­car l’ànim dels juga­dors. Em sento fort, crec en ells. Hem de convèncer-nos que aquesta situ­ació la podem superar”, va afir­mar un Míchel que, tot i reconèixer el moment com­pli­cat, man­te­nia la fe en el seu equip.

El cop defi­ni­tiu va arri­bar a Butar­que, on el Girona va empa­tar 1-1 con­tra el Leganés, un equip amb 10 homes des del minut 19, però que va aca­bar arren­cant un punt molt valuós. “Ens ha dol­gut molt. És una situ­ació com­pli­cada, tenim temps per aixe­car-nos. Són moments difícils per a tots”, va decla­rar Míchel després del par­tit, més aba­tut que mai.

El Girona, a tres punts de Las Pal­mas, no pot per­me­tre’s més erra­des. La pròxima cita, con­tra el Mallorca dilluns, serà clau per a la sal­vació. Un Míchel que, mal­grat la pressió i el des­gast emo­ci­o­nal, de ben segur tor­narà a llançar un mis­satge d’espe­rança per trac­tar de rever­tir una situ­ació que, tot i ser com­pli­cada, encara té solució. Amb l’afició, com sem­pre, jugant un paper fona­men­tal, Mon­ti­livi ha de ser la clau per evi­tar una cai­guda encara més gran i urgeix una ale­gria en un equip angoi­xat.

NERVIOSISME

El Girona només ha sumat 7 punts dels 42 possibles en la 2a volta i ha instaurat nervis

CANVIS EN L’ONZE

Stuani i Portu són un dels canvis que ha plantejat Míchel per afegir ànim a l’equip

DISCURS DE MÍCHEL

Míchel apel·la a l’ànima per sortir del sotrac emocional del seu conjunt

UN PERILL VISIBLE

Per segon partit consecutiu, l’equip podria caure en descens en cas de derrota
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.