Un naufragi emocional
El Girona encadena una segona volta desastrosa, amb lesions clau i mals resultats que han enfonsat l’equip en una lluita inesperada per la permanència a primera divisió
Míchel i el cos tècnic intenten mantenir l’ànim d’un vestidor abatut mentre l’afició pateix i Montilivi es converteix en una esperança ferma per evitar el descens
Que el Girona es troba immers en una dinàmica negativa que amenaça amb el descens no és cap notícia. Però cal repassar com s’ha instaurat tot aquest neguit i angoixa en la plantilla i l’entorn del club. Des de la jornada 22, el 3 de febrer, l’equip no ha aconseguit cap victòria (Girona, 2 - Las Palmas, 1), i ha encadenat una segona volta deplorable amb només 7 punts de 42 possibles (una victòria, quatre empats i nou derrotes). La situació ha anat empitjorant progressivament, amb mals resultats a domicili i a casa, que han fet que el Girona hagi passat de somiar la classificació europea a lluitar per la permanència.
La primera gran patacada va arribar en la jornada 23, quan l’equip va perdre a San Mamés (2-0) davant l’Athletic, amb les lesions d’Arnau Martínez i Miguel Gutiérrez com a elements clau que van debilitar l’estructura defensiva. Més tard, Abel Ruiz i Iván Martín també van caure lesionats. Tot i la frustració de perdre jugadors importants, l’equip mantenia l’esperança de competir per una plaça europea. No obstant això, el calendari no ajudava: amb sortides complicades al Bernabéu, l’RCDE Stadium i Montjuïc, les possibilitats d’aspirar a més es reduïen. Així, la pressió va començar a créixer, sobretot després d’una inesperada derrota a casa contra el Getafe (1-2), que, a més, va fer que l’afició es comencés a desil·lusionar i dubtés de l’equip.
Aquesta derrota va ser una clara evidència del malestar creixent a Montilivi, i, a mesura que l’equip continuava la seva caiguda lliure, el tècnic, Míchel, va reconèixer que el gran problema no era només la situació esportiva, sinó les sensacions: “Necessitem guanyar, no per la classificació, sinó per les sensacions”, va dir l’entrenador en la prèvia contra el València, en un intent d’injectar optimisme. No obstant això, tot i els esforços, els resultats no arribaven. L’empat in extremis contra el València, gràcies a un gol de Stuani, va ser una altra mostra de l’angoixa que s’apoderava del grup. “Estem en una situació difícil”, va indicar.
El Girona va perdre contra el Barça (4-1), en un partit en què la diferència de nivell va ser evident, però l’alarma es va encendre definitivament després d’una derrota inesperada a casa contra l’Alavés (0-1), un equip en situació similar i que venia de mals resultats. En aquesta derrota, els xiulets van començar a sonar a Montilivi, amb un Míchel cada vegada més desanimat: “Tinc força; he demanat als jugadors que no abaixin els braços. Després del partit, he vist molts caps cots. Depèn de nosaltres sortir d’aquesta situació”, va dir un Míchel trist.
Cal calçar-se
La situació s’intensificava amb el pas de les jornades. En la jornada 31, el Girona va viatjar a Pamplona per enfrontar-se a l’Osasuna, un dels equips en pitjor dinàmica de la lliga juntament amb els gironins i el Valladolid. Però el Girona tampoc va aconseguir guanyar, i la derrota (2-1) va significar un nou toc d’alerta. Míchel, tot i que mantenia el seu discurs d’optimisme, mostrava signes d’abatiment. “És un moment difícil. La realitat és que hem fet moltes coses bé, però ens hem equivocar en d’altres”, va admetre l’entrenador, reconeixent que, tot i els esforços, l’equip no aconseguia sumar els punts necessaris.
La situació va continuar empitjorant, i, després de la derrota per 1-3 contra el Betis a Montilivi, Míchel no va poder evitar ser rotund: “L’equip ha tocat fons. Ens falta ànima. No és un tema futbolístic, és un tema mental, perquè estic convençut de la qualitat del meu equip. Som un equip capaç de jugar bé. He de fer aixecar l’ànim dels jugadors. Em sento fort, crec en ells. Hem de convèncer-nos que aquesta situació la podem superar”, va afirmar un Míchel que, tot i reconèixer el moment complicat, mantenia la fe en el seu equip.
El cop definitiu va arribar a Butarque, on el Girona va empatar 1-1 contra el Leganés, un equip amb 10 homes des del minut 19, però que va acabar arrencant un punt molt valuós. “Ens ha dolgut molt. És una situació complicada, tenim temps per aixecar-nos. Són moments difícils per a tots”, va declarar Míchel després del partit, més abatut que mai.
El Girona, a tres punts de Las Palmas, no pot permetre’s més errades. La pròxima cita, contra el Mallorca dilluns, serà clau per a la salvació. Un Míchel que, malgrat la pressió i el desgast emocional, de ben segur tornarà a llançar un missatge d’esperança per tractar de revertir una situació que, tot i ser complicada, encara té solució. Amb l’afició, com sempre, jugant un paper fonamental, Montilivi ha de ser la clau per evitar una caiguda encara més gran i urgeix una alegria en un equip angoixat.
