Ànima cap a la salvació
El Girona es retroba amb la victòria dotze jornades després contra el Mallorca i fa un pas molt important cap a la permanència
Un gol matiner de Stuani decideix pels de Míchel, que, aquesta vegada, saben gestionar l’avantatge i certifiquen un triomf que canvia l’escenari
Molt viu. Una mica més tard del que tocava, però el Girona ha ressuscitat i s’ha aferrat més fort que mai a primera divisió. Les cames tremolaven, i molt, però els blanc-i-vermells han demostrat que tenen orgull i que totes les paraules de confiança i fe que s’havien anat repetint en les últimes setmanes eren de debò. Només així s’explica la victòria que els gironins van aconseguir ahir a Montilivi contra el Mallorca (1-0). I més que la victòria, el partit que van fer. Perquè el triomf podia caure algun dia pel seu propi pes, gairebé de casualitat o sense voler, però no va ser així. Perquè el Girona va sortir convençut que podia guanyar el partit i va mantenir la mentalitat durant 90 minuts, fins i tot quan les cames feien figa. Un fet que, sent realistes, ben poques vegades s’ha vist aquesta temporada. Ara bé, amb Stuani i Portu al camp, aquest equip és un altre, ja que potser no té tant futbol com alguns com al mateix Míchel li agradaria, però té més ànima, orgull, honor i caràcter que mai. I, en el futbol, això a vegades, sobretot quan les coses van mal dades, és el més important. El resultat, sis punts de marge respecte al descens. Oxigen pur que canvia de dalt a baix l’escenari per als gironins.
Per aquest valor que els veterans de l’equip estan donant en aquest tram final, la victòria d’ahir encara és més especial. I és que l’únic que podia millorar el simple fet de sumar els tres punts era que el protagonisme tornés a ser, com va passar a Leganés fins que els van aguantar les cames, per a jugadors com Portu i Stuani. I així va ser, perquè el gol, una vegada més, va ser obra de l’uruguaià, que, ara ja sí, ha ridiculitzat la resta de davanters de l’equip. Nou gols en la lliga i cinc dels últims vuit de l’equip. No hi ha res més a dir. I el capità no hi va posar només el gol, perquè a més va córrer i va treballar com mai sobre el camp. Gairebé tant com Portu, inigualable en aquest sentit, que va coronar un altre partidàs.
La unió fa la força
Val a dir que en els primers minuts el guió no va transmetre gaire confiança dels gironins. El Girona no va pressionar a dalt i va intentar tancar els espais entre línies, però fins que David López no va ajustar la marca de Larin, que baixava a rebre, el control va ser dels balears. La sort és que a darrere l’equip sí que va estar impecable i només va concedir un xut molt llunyà de Darder (8’). I de cop, sense cap avís previ i en una jugada ben allunyada de l’estil de joc gironí, tot i que força vista i efectiva en els últims partits, va arribar l’1-0. Yangel Herrera va pentinar la pilotada llarga; Portu la va guanyar a l’esquena, i, des de la posició d’extrem, la va tornar al veneçolà, que va buscar Blind a dins l’àrea. El neerlandès va errar el control i va caure a Iván Martín, que va fer un xut tou però el rebot va anar on calia, als peus de Stuani, que no va perdonar des de la frontal de la petita (1-0, 10’).
Veure’s amb el resultat a favor va donar vida al Girona. Perquè, si d’una cosa va servir l’empat al camp del Leganés, va ser per aprendre dels errors, i aquesta vegada els de Míchel no van fer un pas enrere. Amb la velocitat i capacitat de lluita de Portu i el saber fer de Stuani, l’amenaça dels blanc-i-vermells cap a la porteria de Greif va ser constant, tot i que el porter va poder evitar que el murcià, primer (24’), i l’uruguaià, després (39’), ampliessin l’avantatge. El Girona, però, era amo i senyor del partit. I això que va tenir un gran ensurt en un xut llunyà gairebé perfecte de Darder, però encara millor va ser la resposta de Gazzaniga amb una aturada bestial (26’).
En la segona part el Girona va continuar manant. Amb Arthur, Krejci i Blind a un nivell espectacular amb la pilota als peus, amb David López fent un partit increïble en defensa fins a portar Larin a la desesperació i amb un Yangel Herrera espectacular en tots els aspectes del joc, Stuani i Portu van trobar els millors socis, juntament amb un Arnau molt seriós. I és que ahir tothom va estar a l’altura.
La pega va ser no fer el 2-0. Yangel el va tenir a tocar amb un xut llunyà, però Greif va fer una grandíssima aturada (49’), així com Tsygankov amb un xut de rosca que va sortir desviat per poc (56’). L’ocasió més clara, però, la va tenir Portu, que va topar amb el porter en l’un contra un (67’). Això va fer que en els minuts finals el patiment fos majúscul, tot i que el Girona ahir estava imparable i no va concedir ni una sola ocasió clara fins al xiulet final.
