La vida és molt més bonica amb Crist­hian Stu­ani al camp. I el Girona ho sap. També ho sap Míchel, que ahir, després d’un tri­omf vital con­tra el Valla­do­lid al José Zor­ri­lla (0-1), ho va dei­xar clar: “És el juga­dor més impor­tant de la història del Girona”. I és que, quan el club més el neces­sita, l’uru­guaià apa­reix. Sem­pre. El gol d’ahir no és un més. És un gol que val una per­manència. És un gol que ser­veix per apa­gar el foc d’un des­cens que començava a cre­mar per l’horitzó. Una diana que sim­bo­litza resistència, com­promís i lide­ratge. Stu­ani no només va mar­car, sinó que va tor­nar a ser deter­mi­nant en l’enèsim moment clau. Ja en van molts.

Cinc dels últims set gols del Girona a la Lliga han por­tat la seva firma. I les dues últi­mes victòries —con­tra el Mallorca i con­tra el Valla­do­lid— han arri­bat amb el mateix guió: tri­omf per la mínima i gol de l’uru­guaià. Una sentència que con­ti­nua viva, a punt de fer 38 anys, amb el físic cas­ti­gat i les cames car­re­ga­des de quilòmetres.

I és que ahir, Stu­ani no estava per jugar. O no ho sem­blava. Venia amb un fort cop a la cuixa que li va impe­dir sor­tir de titu­lar i una gran vena li cobria la cuixa de la cama esquerra. Però Míchel, que el coneix millor que ningú, se’l va guar­dar com una carta ama­gada per a la segona part. I, com tan­tes altres vega­des, li va sor­tir bé. El davan­ter va sor­tir, va empènyer l’equip i va aca­bar deci­dint el par­tit empe­nyent a gol una gran assistència de David López a dins l’àrea. S’hi ha de ser, i Stu­ani sem­pre hi és. Al final de l’enfron­ta­ment, visi­ble­ment emo­ci­o­nat, Stu­ani va voler repar­tir mèrits com a capità que és: “Ha estat gràcies a tot l’equip. Han fet un tre­ball increïble. Venir a jugar aquí, amb la situ­ació del Valla­do­lid, era molt difícil. Però nosal­tres havíem de gua­nyar. Estic molt emo­ci­o­nat. No sé si mereixo tant... Fer aquest gol, després de tot... m’emo­ci­ona”. L’uru­guaià també va voler des­ta­car el com­promís que manté intacte amb el club: “Em dec molt a aquest equip, a l’afició, a la gent. Quan hi ha der­ro­tes és nor­mal estar cap­cots, però avui hem tret enda­vant un par­tit com­pli­cadíssim”. I encara una última escena: l’abraçada amb Míchel a la gespa, plena de sig­ni­fi­cat i com­pli­ci­tat. “Entre ell i jo sabem què ens hem dit. No ho diré. Ens ho merei­xem. I ara és moment perquè l’afició ho gau­deixi”.

Stu­ani con­ti­nua donant lliçons al fut­bol euro­peu. I ho fa, un any més, amb la samar­reta blanc-i-ver­me­lla del Girona. No hi ha lle­genda més gran en aquest club i segu­ra­ment, el club tar­darà molts anys per tor­nar a veure una figura tant esti­mada a la grada i deci­siva al verd.