L’últim ball, descafeïnat
Diumenge el Girona acomiadarà el curs contra l’Atlético en un partit sense cap objectiu de pes a Montilivi
Des del curs 2017/18 l’estadi no era el marc d’un partit de lliga tan intranscendent
Diumenge a les 14 h al Girona li arribarà el moment de posar el punt final a la temporada 2024/25. Una temporada històrica perquè haurà suposat l’estrena a Europa i en la Champions League, però també una temporada que ha acabat amb un patiment excessiu per assolir la permanència. En definitiva, una temporada plena d’incongruències que acabarà amb una més. I és que rebre la visita de l’Atlético a Montilivi hauria de ser un dels plats forts de la temporada a l’estadi blanc-i-vermell, però la situació en la classificació dels dos equips, amb els gironins matemàticament salvats des de dijous passat i amb els de Simeone només pendents de si seran tercers o quarts, farà que sigui un dels partits més descafeïnats que s’han disputat en els últims anys a l’estadi de Montilivi.
Mai es pot dir que no hi ha res en joc, perquè evidentment no és el mateix acabar la lliga en la tretzena posició, el sostre al qual aspiren els blanc-i-vermells, que fer-ho en la dissetena plaça. Fins i tot el simple fet d’acabar davant l’Espanyol, que encara no està salvat però si guanya podria avançar els blanc-i-vermells, té el seu factor simbòlic. I també ben segur que hi haurà incentius a nivell individual amb alguns jugadors de la plantilla –serà el comiat de més d’un–, però el cert és que per trobar un partit tan intranscendent a Montilivi cal mirar molt enrere. De fet, el que més s’hi assembla és l’última jornada del curs passat, en què el Girona hi arribava com a tercer confirmat matemàticament, però sobre la taula hi havia un grandíssim al·licient, com era que Dovbyk aconseguís un històric Pitxitxi que va assolir amb un trio de gols contra el Granada (7-0).
Pocs casos similars
A banda del duel de la temporada passada contra el Granada, per trobar un partit a Montilivi en què el Girona no s’hi jugava res important cal anar fins a la temporada 2017/18, la primera dels gironins en l’elit. En aquell curs es va assolir la salvació amb jornades de marge i precisament l’últim partit a Montilivi, en la penúltima jornada, va ser el primer en què tampoc s’aspirava a entrar a Europa.
A partir de llavors, els partits a Montilivi sempre han tingut una rellevància important i, especialment en l’última cita del curs a casa, s’han decidit moltes coses. I la majoria, amb finals traumàtics. És el cas del descens virtual del curs 2018/19 que es va consumar amb la derrota contra el Llevant (1-2), així com de les dues decepcions immenses de les derrotes contra l’Elx (0-1) i el Rayo Vallecano en la tornada dels play-offs d’ascens a primera dels cursos 2019/20 i 2020/21. El curs següent el comiat a Montilivi va ser en l’anada de la final del play-off d’ascens contra el Tenerife, que tot i l’empat d’aquell dia (0-0) va acabar amb el retorn a l’elit i en la temporada 2022/23, ja a primera, el Girona també es va acomiadar de Montilivi jugant-se la classificació per la Conference League.
Fredor sense festa
Un altre fet que crida l’atenció és que després de tres temporades Montilivi posarà el punt final al curs sense una festa de celebració. Hi va ser en la temporada 2021/22, tot i que fos en un dia sense partit perquè es va fer l’endemà de l’ascens a Tenerife, i també en els dos últims cursos a primera divisió, aquesta vegada sí coincidint amb la disputa de l’últim partit del curs a Montilivi. En la temporada 2022/23 per celebrar la permanència a primera divisió i la temporada passada per celebrar la històrica fita de la classificació per a la Champions.
Diumenge, contra l’Atlético, l’ambient serà ben diferent al d’aquestes ocasions. Fins i tot no tindrà res a veure amb el que es va viure en l’últim partit a Montilivi, contra el Vila-real. Tenir un rival d’entitat com l’Atlético al davant ho pot ajudar a compensar, però és inevitable que l’escenari es faci estrany per a un equip acostumat a viure els últims anys amb desenllaços al límit, sigui per bé o per mal.
