Salvats, però tocats
La temporada s’ha tancat amb sensacions agredolces, una permanència justa i moltes assignatures pendents dins i fora del camp
L’estiu serà clau per reconstruir l’equip, recuperar l’ànima i tornar a il·lusionar Montilivi
Després de la tempesta, comença un procés de calma, però sobretot de reflexió i canvis. El Girona ha tancat una temporada irregular amb la permanència a primera divisió com a únic consol tangible, sense desmerèixer tot el que costa mantenir-se a l’elit. Ara bé, una salvació celebrada amb la boca petita, que ha arribat a les darreres jornades i que garanteix que l’equip jugarà per sisena vegada en la màxima categoria del futbol espanyol. El projecte continua, però ho fa amb deures pendents, una autocrítica clara i una sensació amarga que cal digerir.
L’últim partit a Montilivi, amb derrota contra l’Atlético de Madrid (0-4), ha estat una metàfora del que ha viscut l’equip aquesta temporada: bons inicis, però incapacitat per mantenir el pols competitiu durant els 90 minuts. “Després del primer gol, ens ha costat molt. No podem tenir aquesta sensació al camp després d’un 0 a 1. Ells han fet un pas endavant i nosaltres, en canvi, hem fet passades sense intenció”, reconeixia un Míchel sincer i colpit: “Ens queda molt per millorar. S’ha d’analitzar cada detall per continuar creixent com a equip i com a club.”
El tècnic madrileny va assumir la part de responsabilitat que li toca i va posar nota al conjunt: “Posaré un aprovat per a l’equip, i per a mi també, per continuar a primera divisió, però hem de fer autocrítica. No he ensopegat la tecla que calia per mostrar el futbol que tenen tots els jugadors.” Paraules que evidencien que dins del vestidor hi ha consciència que el curs no ha respost a les expectatives.
Canvi de xip i de discurs
Després d’una temporada anterior il·lusionant i fora del normal, en què el Girona va coquetejar amb Europa, aquest any s’ha fet llarg i pesat. Les lesions, les desconnexions i una fragilitat defensiva alarmant –el Girona ha estat el tercer equip més golejat de la lliga, amb 60 gols encaixats– han estat alguns dels mals que expliquen la caiguda. “No podem ser el tercer equip que encaixa més gols. És una cosa que com a club hem de canviar, amb la nostra idea. Estic molt dolgut amb aquesta situació”, lamentava Míchel.
Tot i les crítiques externes i les veus que qüestionaven recursos o plantilla, el tècnic no va voler fugir d’estudi: “No estic d’acord amb el fet que no tinguéssim recursos, en absolut. No hem pogut trobar la nostra millor versió. Crec que el meu equip soc capaç de fer-lo jugar molt millor del que ho ha fet.” El de Vallecas va tornar a llançar un repte de cares al curs que ve, sabent que hi ha molta feina per fer amb la direcció esportiva aquest estiu. “Com cada any, hi ha d’haver canvis en la plantilla per fer-la millor.”
Míchel i l’equip han viscut capítols que han entelat els ànims en una temporada que estava dissenyada per ser històrica. El caos del repartiment amb les entrades de la Champions a Montilivi va generar un malestar evident entre bona part de l’afició. L’ambient estava enterbolit i fins i tot va acabar amb una mocadorada. A això cal sumar-hi una plaga de lesions a la tardor que va minar l’equip en el seu millor moment, la pobra adaptació de molts fitxatges que havien de marcar diferències i l’eliminació estrepitosa contra el Logroñés (2a RFEF) en la copa. Però sobretot, la frustració constant d’una segona volta per oblidar: només 13 punts sumats dels últims 57 possibles. Una dinàmica negativa, plena de crítiques externes i desconfiances internes, al vestidor.
De dalt a baix
Els catalans han signat la seva segona pitjor temporada a primera divisió de les cinc que han completat en gairebé 95 anys d’història. Amb 41 punts i una 16a posició final, només un punt per sobre del descens, l’equip ha quedat molt lluny del que podia haver estat. Un balanç que no admet excuses i que trenca la projecció ascendent dels darrers anys. La dada és que l’any que va baixar amb Eusebio, el curs 2018/2019, va acabar sumant un punt menys que la temporada actual, la del rècord històric de pressupost en la plantilla del club gironí.
També ha evolucionat el discurs de Míchel. Des d’un inici ambiciós, en què es veia capaç de lluitar per Europa o quedar entre els deu primers, fins al desencís de veure com l’equip no sumava cap punt a domicili durant mesos i, finalment, l’obligació d’adaptar-se per sobreviure. El madrileny ha hagut de fer retocs i canviar certs plans futbolístics, donant rols protagonistes a jugadors que inicialment havien de ser de rotació, com Portu o Stuani, i que han acabat sent vitals per a la permanència. En aquest sentit, el tècnic reconeixia: “Portu havia d’haver tingut molts més minuts aquest curs.”
Ara, amb la temporada finalitzada, l’equip té temps per reposar, repensar i reconstruir fins al 8 de juliol, però la direcció esportiva, a partir de l’1 de juny, li tocarà moure fitxa i canviar bona part d’una plantilla que no ha donat el fruit esperat. La permanència és el punt de partida. Però per fer el salt de qualitat que tothom desitja, caldrà aprendre dels errors, actuar amb valentia i, sobretot, recuperar l’ànima que tant esmenta Míchel en públic. Aquella que va fer somiar una ciutat sencera no fa pas tant i que és imprescindible per tornar a rendir al camp.
Míchel sobre Arthur: “És un futbolista ideal per al nostre joc”
Tot i les bones paraules finals, el futur d’Arthur Melo en el Girona sembla que és lluny de Montilivi. El migcampista brasiler, cedit pel Juventus, va reconèixer després de la derrota contra l’Atlético que la seva etapa “ha estat dura i difícil”, tot i que assegura que marxa amb “amics i molt bones sensacions”. Amb contracte vigent amb el club italià, el jugador va deixar clar que ara “toca tornar al Juventus” i que el seu futur no depèn només d’ell. “Futbolísticament podríem haver fet més, no mentiré, però tot el que m’envolta m’ha sorprès molt positivament. Només tinc paraules d’agraïment”, afirmava
Arthur va mostrar el seu agraïment al Girona pel “vot de confiança” que li van donar des del primer dia, especialment el director esportiu, Quique Cárcel, i l’entrenador, Míchel Sánchez. També va voler tenir un gest amb l’afició, de qui va dir que havia rebut molta estimació. El futbolista ha estat irregular al llarg del curs i no ha acabat de trobar continuïtat, però ha mantingut sempre una actitud positiva, fins i tot en els moments més difícils. Abans del partit, a les seves xarxes socials, va fer un sorteig de dues entrades dobles per a aficionats.
Míchel, interrogat sobre el futur del brasiler, va evitar tancar del tot la porta, tot i que les seves paraules també sonaven a comiat: “Arthur és molt bo per a la nostra manera de fer les coses. Tots han intentat donar la seva millor versió, i ell també. Els he donat les gràcies a tots per la seva confiança. Després, haurem de mirar què és el millor per al club.”
El comiat d’Arthur s’afegeix al d’altres jugadors cedits, com Romeu o Danjuma, entre d’altres, i obre una nova etapa per al futur.