Un valor incal­cu­la­ble

Juanpe, que en espera de l’ofi­ci­a­li­tat tot sem­bla indi­car que en els pro­pers dies es con­ver­tirà en fut­bo­lista de l’Atlético San Luis mexicà, ha estat una de les pedres angu­lars del crei­xe­ment que ha expe­ri­men­tat el Girona en els últims anys. Crei­xent al cos­tat del club –no havia jugat a pri­mera abans d’ater­rar a Mon­ti­livi–, el canari s’ha eri­git en una peça clau per enten­dre els èxits del con­junt blanc-i-ver­mell. Tot i viure sem­pre a l’ombra de les grans figu­res, cosa ine­vi­ta­ble per a un cen­tral, tot­hom que ha pas­sat pel club blanc-i-ver­mell ha des­ta­cat la seva importància dins del ves­ti­dor. Això li ha permès allar­gar tant la seva tra­jectòria a Mon­ti­livi, perquè més enllà del seu ren­di­ment sobre el camp la seva apor­tació sem­pre ha estat exem­plar. I mai posant en un com­promís el club. Ni quan tenia ofer­tes econòmica­ment –i també fut­bolísti­ca­ment– supe­ri­ors, ni quan li ha tocat assu­mir un rol més secun­dari sobre la gespa. Del pri­mer a l’últim dia, Juanpe ha defen­sat l’escut com pocs ho han fet.

Que­da­ran els èxits

L’empremta que deixa Juanpe dins del club és ines­bor­ra­ble. I fut­bolísti­ca­ment no és menor, mal­grat que en les últi­mes tem­po­ra­des hagi per­dut pes. I és que Juanpe deixa el Girona sent el segon fut­bo­lista que més par­tits ha jugat amb el club en el fut­bol pro­fes­si­o­nal, amb 265 par­tits, només dar­rere de Crist­hian Stu­ani –en suma 289– i superant amb escreix els 233 d’Àlex Gra­nell i Borja García, que com­ple­ten el podi. 265 par­tits que han donat mol­tes ale­gries, però també grandíssi­mes gar­ro­ta­des. Ara bé, després de nou anys els èxits pas­sen al davant, i és que el Girona, amb Juanpe a la plan­ti­lla, ha pas­sat de jugar a segona divisió A al camp de l’UCAM Múrcia –amb tots els res­pec­tes i per posar un exem­ple– a jugar con­tra el PSG, el Liver­pool o el Milan en la Cham­pi­ons.

El camí de Juanpe amb el Girona va començar el 7 de juliol del 2016, quan va arri­bar pro­ce­dent del Valla­do­lid. El Girona s’havia que­dat dues vega­des a les por­tes de l’ascens a pri­mera i el canari, que havia estat un cen­tral de referència en la cate­go­ria de plata, va aju­dar a fer el salt defi­ni­tiu. Titu­lar indis­cu­ti­ble des del pri­mer dia, Juanpe va con­tri­buir a asso­lir l’espe­rat ascens el curs 2016/17 que­dant segons a segona A. L’ale­gria va durar un any més, ja que l’estrena a pri­mera va ser, segu­ra­ment, el millor any del cen­tral canari amb el Girona, ja que, a més, va con­tri­buir amb cinc gols a la per­manència.

Després de dues pri­me­res tem­po­ra­des de feli­ci­tat abso­luta, Juanpe va viure en pri­mera per­sona tres de les tem­po­ra­des més dures de la història recent del Girona. Pri­mer amb el des­cens a segona el curs 2018/19 i després amb les der­ro­tes en la final del play-off d’ascens a pri­mera dels cur­sos 2019/20 i 2020/21, en què a més es va per­dre bona part del curs arran de les lesi­ons.

Més d’una vegada enmig d’aques­tes decep­ci­ons el futur de Juanpe, amb ofer­tes sobre la taula, sem­blava allu­nyar-se de Mon­ti­livi, però la seva con­vicció de tor­nar a fer gran el Girona es va man­te­nir ferma. I així va ser. En la tem­po­rada 2021/22, ja amb Míchel a la ban­queta, Juanpe va tor­nar a ser una peça indis­pen­sa­ble en la con­se­cució del segon ascens a pri­mera després del tri­omf en el play-off con­tra el Tene­rife. De fet, és la tem­po­rada en què el canari més par­tits ha dis­pu­tat amb el Girona, un total de 45 par­tits.

El segon ascens a pri­mera va com­por­tar un canvi d’esce­nari per a Juanpe. El club li ha anat reno­vant el con­tracte any a any fins aquest estiu, i és que després de les pri­me­res jor­na­des de la tem­po­rada 2022/23 Juanpe va cedir la titu­la­ri­tat. Ha anat jugant amb certa regu­la­ri­tat, però sem­pre en un segon pla. Això no li ha impe­dit gau­dir com ningú de la històrica clas­si­fi­cació per a la Cham­pi­ons. De fet, en la Cham­pi­ons ha tin­gut un pro­ta­go­nisme espe­cial: va jugar cinc dels vuit par­tits i va mar­car un golàs de falta con­tra l’Slo­van de Bra­tis­lava que que­darà gra­vat per sem­pre com l’últim gran dia de joia d’una lle­genda a Mon­ti­livi.