Un cervell és vital
El Girona anhela tornar a comptar amb Arthur Melo en la seva plantilla, però el contracte del brasiler, el sou elevat i el fet de no competir a Europa ho dificulten
Amb la marxa d’Aleix Garcia l’estiu passat, la direcció esportiva no va fitxar cap recanvi i l’equip se’n va ressentir molt
El Girona analitza i treballa en silenci respecte a la construcció de la plantilla del curs 2025/26. Hi ha jugadors que no han rendit el mínim que s’esperava, d’altres directament han decebut el club i l’afició, però també n’hi ha, realment pocs, que han aportat frescor i nous aires a un equip que mai va arribar a fer el pas endavant que esperava, sobretot, Míchel en una segona volta alliberat de la Champions League i les pressions del calendari que l’ofegaven. Al contrari. La involució va ser evident i això va portar al patiment per salvar la categoria. Si la vella guàrdia va aportar l’ànima i el coratge per evitar el descens, Arthur Melo, un dels quatre cedits a la plantilla, arribat al mes de gener, va aportar joc i una peça de valor en l’engranatge de l’equip que el tècnic madrileny volia ser. El brasiler va arribar mancat de ritme després de 6 mesos sense competir amb la Juventus, però una vegada el va agafar ningú el va moure d’una de les places al centre del camp, habitualment acompanyat per Yangel Herrera, més destructiu, treballador i ofensiu des de la segona línia, fet que va arraconar Oriol Romeu a un segon pla.
Arthur, cedit per la Juventus fins al final del curs, va aterrar a Girona per arreglar un error i a la vegada un problema que es va generar en la planificació de la finestra del mercat estival. Aleix Garcia va ser traspassat tot just al mes de juny al Bayer Leverkusen, però el club va decidir no contractar un substitut de perfil similar, generador de joc, d’ocasions i de bon toc en la pilota aturada, per afegir confiança en un Iván Martín que va jugar bona part del primer tram de la campanya al doble pivot, o bé acompanyat del mateix Yangel Herrera –per sort només ha tingut una lesió de certa consideració a finals d’any–, o amb Oriol Romeu i Donny Van de Beek a la mitja punta; i també apostar per un Jhon Solís que no se sap si encara està verd o ha d’evolucionar més. L’arribada del de Goiânia va permetre a Míchel donar galons en la sortida de la pilota i la construcció del joc a un futbolista que precisament els assumeix i s’adapta a la idea de joc preferit pel de Vallecas, encantat, com el mateix Quique Cárcel, amb el rendiment ofert en els 15 partits que ha acabat jugant (10 com a titular).
Desig complicat
Si bé Arthur sempre ha manifestat que a Girona hi ha trobat un ecosistema i un entorn que li agraden i el fan sentir futbolista al cent per cent, la possibilitat que el club blanc-i-vermell torni a disposar de l’exinternacional brasiler és complicada. El jugador acaba contracte amb la Juventus el 2027 i ja ha enllaçat tres cessions des del club italià: al Liverpool (2022/23), la Fiorentina (2023/24) i el Girona (2025), i, tot i que en podria sumar una quarta, el fet que els gironins no juguin cap competició europea la temporada vinent els resta punts entre els pretendents que pugui tenir –tornar al Brasil també és una opció que sempre tindrà sobre la taula el migcampista.
Arthur va arribar a la Juventus procedent del Barça l’estiu del 2020 en una operació dubtosa per quadrar balanços dels dos clubs en un intercanvi de diners, a més de Miralem Pjanic inclòs en l’operació. El sou heretat pel brasiler quan va fer el salt a Europa amb el conjunt blaugrana i després del pas a la Juventus, és inaccessible per a un Girona que ha pogut tenir el jugador gràcies als esforços que va fer el futbolista per renunciar a part del salari i així poder recalar al club blanc-i-vermell. Per la via de la cessió, el conjunt italià demanarà a l’equip destinatari la totalitat o bona part del sou d’Arthur Melo, però el possible interès de la vecchia signora en el lateral esquerre Miguel Gutiérrez podria facilitar o, com a mínim, obrir un bri d’esperança a portar el futbolista de nou a terres gironines.
En tot cas, el bon rendiment del migcampista en la segona volta de la lliga podria despertar l’interès d’algun altre club amb més pretensions, que jugui a Europa i que tingui així més facilitats per accedir al jugador. Equips com l’Inter ja sonen amb força des d’Itàlia, i per al Girona, si ja l’any passat era competir en una altra lliga, en el proper encara més.
