Tot ha vingut molt rodat, el club ha fet el 75è aniversari i sembla que tot ha sigut muntat perquè hi pugéssim ara. No ho havíem aconseguit mai, i és una fita històrica. No és una cosa de només un any, volem que siguin uns quants anys els que siguem aquí. És molt difícil d'aguantar perquè som un club que tampoc tenim gaire massa social, som poca gent que treballem aquí, però la il·lusió no ens la treu ningú. És treballar i treballar, i a veure fins on podem arribar.

El primer és la permanència, i tot el que vingui després, ben vingut sigui. La meva il·lusió és poder entrar en la copa del Rei. És difícil, sí, però amb treball i il·lusió... I aquí en tenim.

Jo creia en els jugadors i hi crec. Tenim una plantilla que si fan el que han de fer... La primera estatal és molt diferent de l'OK Lliga, sobretot en joc. L'estatal és més física, i nosaltres de físic en tenim, però l'OK Lliga són jugades, són coses més maques, i això és el que nosaltres hem d'acabar de lligar. En l'estatal és un amunt i avall, i en l'OK Lliga has de marcar jugades i has de fer més coses.

Hem pujat tres equips, i amb aquests i altres que ja hi eren estarem allà. Hem de ser realistes, però hem de competir. El primer partit el tenim amb el Liceo, i veurem on estem.

Jo crec que no, que el que hem de fer és ser el que som, el que vam ser l'any passat. Jo patiré perquè sóc patidor de mena, però aquest any el que hem de fer és disfrutar. Hem d'agafar la permanència al mes aviat possible i després disfrutar el que es pugui.

És molt difícil de fer amb la massa social que tenim. Girona te molts esports, i hi ha moltes coses, el futbol, el bàsquet, l'hoquei i altres esports, i la gent no té afició només per una cosa. Com hem de fer per canviar això? Doncs amb treball, fent-nos veure molt, treballar amb els pares que vegin que això és per als seus fills per un altre dia, que no sigui venir a veure hoquei i prou, que s'hi involucrin. Crec que és el canvi que hem de fer, la mentalitat que hem de tenir dins del club.

Estem a punt de tancar-lo, ens falta una mica per acabar. Serà un dels baixos de la categoria, per descomptat. Nosaltres el que hem mirat de fer és que el que hem pactat amb els jugadors és el que nosaltres a final de temporada sabem que cobrirem. I això està molt assegurat, els jugadors estan tranquils.

En els primers partits es veurà si els fitxatges que hem fet els hem encertat o no. Crec que són dos fitxatges diferents l'un de l'altre. En Bolcato ve amb experiència en l'OK Lliga i ha estat a Itàlia l'ultim any. Pel que jo he vist, és un jugador lluitador, té bon joc i l'experiència el marca molt. En David Carles no té experiència en l'OK Lliga i ve de Suïssa, però és jove i ha d'acabar d'agafar el rol de l'OK Lliga. Crec que serà un jugador que aportarà a l'equip el que espera l'entrenador.

El que no podíem fer era canviar tot l'equip, tornar a començar de nou és molt difícil. Els jugadors que s'han quedat són els que l'entrenador volia mantenir; ell volia dos fitxatges nous i es van buscar. Això és importat perquè es nota a la pista. Si agafes molts jugadors nous en una categoria nova, costa més.

Un equip lluitador sobretot, i com a president els he recalcat que la lluita que van mostrar l'any passat, en aquesta categoria ens servirà molt, i a la gent li agradarà. Tenim en Raül Pelicano, que serà un jugador que, amb l'experiència que té, donarà espectacle i farà disfrutar el públic. Amb l'esforç d'altres jugadors en defensa, més ell, crec que es veurà un espectacle maco. Tenim una pista de les grans, i s'hi veu un joc atractiu; no és una ratera on costa de jugar. Ens agrada jugar amb amplitud, i crec que serà bonic.

Ens han demanat la protecció de les banquetes, i ja està. Per part nostra, posarem un metacrilat transparent a la graderia perquè es vegi millor la pista, i a la part del fons posarem una altra línia de cadires. Volíem posar una grada, però ens limita la seguretat, i hem mirat de posar el màxim de seients que en deixi la llei.

Això és el que esperem. El món de l'hoquei femení necessita molt d'esforç per part de tothom. Falta patrocini, falten moltes coses. I costa molt de tirar endavant. Va arribar un punt que el Girona havia de fer una neteja i començar de zero. No podíem estar a la màxima categoria i en el segon partit patir per no baixar. I això és el que ens va passar en els últims anys. Vam tenir uns equips que van deixar uns deutes astronòmics i no van aconseguir res: uns subcampionats d'Europa i un equip destruït. Hem mirat d'aguantar el bloc que hi havia i hem fet tres fitxatges importants. Tenim plaça a 1a nacional, i la intenció és lluitar per pujar a l'OK Lliga femenina, potser d'aquí a un parell d'anys; però si ho fem ho hem de fer amb cara i ulls, per ser a mitja taula. No engrescar-nos d'anar a dalt de tot, ni tornar a baixar.

Aquest any han començat molts de nens a l'escoleta, i en quasi totes les categories hi tenim un parell d'equips. Ara pugen molts de nanos, en tenim més de cent i estem en una bona línia. Hem canviat la mentalitat de tothom, de lluitar per coses, no només venir a passar l'estona. Hi ha equips que són per a nens que no volen competir tant, i als que volen competir els donem facilitats perquè ho puguin fer i vagin a guanyar coses, que és l'interessant per al club.