El Vic i el Lodi van dis­pu­tar un gran par­tit, es van repar­tir els punts amb justícia i van sor­tir ova­ci­o­nats pel públic vigatà. El Vic va por­tar el pes del par­tit i es va esta­ve­llar con­tra el reu­senc Adrià Català i la seva defensa, però els ita­li­ans, amb un Ambro­sio estel·lar, van tenir múlti­ples oca­si­ons a la con­tra i van fer qua­tre pals, dos en el dar­rer minut. Aquest punt manté el Vic viu, però haurà de superar el Lodi i el Ben­fica en la segona volta.

El pri­mer temps va ser intens i ràpid. Els dos equips eren cons­ci­ents de la importància d'avançar-se pri­mer, així que van des­ple­gar un joc ofen­siu només atu­rat pels por­ters. El ritme només va aflui­xar els dar­rers minuts del pri­mer temps, moment en què els dos equips neces­si­ta­ven aga­far aire i volien evi­tar anar-se'n als ves­ti­dors amb un gol en con­tra.

El segon temps va ser espec­ta­cu­lar. Ambro­sio va avi­sar amb un pal i després, en el rebuig d'una falta favo­ra­ble al Vic, es va que­dar sol davant Camps i va mar­car. Cocco hau­ria pogut fer el segon tot seguit, però Camps va man­te­nir viu un Vic que es va bol­car a l'atac. El Lodi va plan­tar l'autobús i va dei­xar la ini­ci­a­tiva als de Pujalte. Martí Casas va fallar la directa per acu­mu­lació (38'), però en el 43' Bur­gaya va caçar el rebuig de la tanca en un xut d'Ordeig i va empa­tara. El Vic, eufòric, va tenir un penal, però Català va impe­dir que Ban­cells marqués. Quan ningú s'ho espe­rava, una bola divi­dida a mitja pista va aca­bar a mans d'un eficaç Ambro­sio (1-2). Ell mateix va tenir la directa, però aquest cop no se'n va sor­tir. A dos minuts del final Ordeig va llançar des de mitja pista i algú va des­viar prou la bola per empa­tar el par­tit.