El Vic i el Lodi van disputar un gran partit, es van repartir els punts amb justícia i van sortir ovacionats pel públic vigatà. El Vic va portar el pes del partit i es va estavellar contra el reusenc Adrià Català i la seva defensa, però els italians, amb un Ambrosio estel·lar, van tenir múltiples ocasions a la contra i van fer quatre pals, dos en el darrer minut. Aquest punt manté el Vic viu, però haurà de superar el Lodi i el Benfica en la segona volta.

El primer temps va ser intens i ràpid. Els dos equips eren conscients de la importància d'avançar-se primer, així que van desplegar un joc ofensiu només aturat pels porters. El ritme només va afluixar els darrers minuts del primer temps, moment en què els dos equips necessitaven agafar aire i volien evitar anar-se'n als vestidors amb un gol en contra.

El segon temps va ser espectacular. Ambrosio va avisar amb un pal i després, en el rebuig d'una falta favorable al Vic, es va quedar sol davant Camps i va marcar. Cocco hauria pogut fer el segon tot seguit, però Camps va mantenir viu un Vic que es va bolcar a l'atac. El Lodi va plantar l'autobús i va deixar la iniciativa als de Pujalte. Martí Casas va fallar la directa per acumulació (38'), però en el 43' Burgaya va caçar el rebuig de la tanca en un xut d'Ordeig i va empatara. El Vic, eufòric, va tenir un penal, però Català va impedir que Bancells marqués. Quan ningú s'ho esperava, una bola dividida a mitja pista va acabar a mans d'un eficaç Ambrosio (1-2). Ell mateix va tenir la directa, però aquest cop no se'n va sortir. A dos minuts del final Ordeig va llançar des de mitja pista i algú va desviar prou la bola per empatar el partit.