hoquei sobre patins
ok lliga
El Barça, només mig campió
OK Lliga. Les ratxes del tàctic Vic i el desfermat Reus tot i els seus inicis gens engrescadors mantenen la flama de la lluita pel títol al final del primer gir tot i el solvent lideratge blaugrana
Encara bo que la lluita pel títol és viva quan s'ha completat la primera volta perquè, pel que es va veure en les primeres jornades, res no feia pensar que al gener hi hauria massa lliga. L'arrencada majestuosa del Barça Lassa amb onze triomfs estil piconadora malgrat haver de suar de valent a la pista del Moritz Vendrell en el primer partit del curs i els errors dels seus teòrics rivals no feien tenir esperances d'excessiva competitivitat. El Liceo es va estimbar a Girona en la primera jornada contra un debutant en la categoria que ha fet un primer gir més que digne, el Vic, desconegut, va perdre els dos primers partits de la competició i el Reus, amb sinergies encara per explorar, va cedir set punts en els seus tres primers desplaçaments –dos empats i una derrota sonada a Sant Sadurní per 5-0–. El panorama, tot just quan l'èxode de figures catalanes emigrades s'havia accentuat, era desolador en el context global. Ni tan sols era bo per al Barça. Acostar-se més a la dinàmica Asobal de victòries amb escassa oposició minimitzaria la rellevància dels èxits.
Els altres dos aspirants
El nou Liceo en fase de construcció va acabar de perdre el fil dissabte al Palau (2-1) –és a 11 punts del Barça–, però, en canvi, el Vic –a 5 punts– i el Reus La Fira –a 6 punts– han reviscolat. El Vic ha encadenat tretze partits sense perdre –dos empats i onze victòries– i els reusencs s'han afermat i des que es van estimbar a l'Ateneu només van perdre a casa precisament contra els osonencs. Tots dos, a més, van atiar la lliga robant al Barça els cinc punts que ha cedit. El conjunt del Baix Camp va empatar al Palau i el Vic va derrotar els de Ricard Muñoz en la jornada posterior. L'equip de Ferran Pujalte ha apel·lat de nou a la gran capacitat defensiva i la mescla de veterania i joventut amb Cristian Rodríguez més protagonista de cara a porteria. El Reus, paradigma de la verticalitat, ha confirmat la seva vocació ofensiva liderada per Raül Marín i refermada pel valor dels seus fitxatges i el redescobriment del treballador Joan Salvat.
El rècord d'Egurrola
El Barça, lògicament, continua sent per plantilla, per físic, per agressivitat i per l'avantatge que té, el favorit. A les files del campió s'ha vist la bon adaptació de Pau Bargalló –l'únic fitxatge del curs– i el moment de forma excel·lent que ha acredita el seu porter Aitor Egurrola, que va establir un nou rècord d'imbatibilitat en l'OK Lliga amb 230 minuts, que millora els 179 minuts de Gerard Camps quan jugava amb el Vilafranca.
El Lloret: revelació
El Voltregà, cinquè, ha fet un gran primer gir, però el guardó d'equip revelació se l'ha fet seu el Lloret de Manel Barceló, que jugarà la copa. Amb un equip molt jove i ordre defensiu, els selvatans han acabat setens la primera volta amb el mateix equip amb què el curs passat van baixar. La renúncia del Cerceda els va repescar. El gran moment de forma del porter Ferran Serra i la clarividència en la bola aturada de Marc Grau ressalten en un conjunt disciplinat. Paradoxalment, ha tingut el rècord negatiu d'haver perdut els dos partits per més gols i en dues jornades seguides: Barça-Lloret (8-0) i Lloret-Vic (0-8).
Però ni el Lloret ni els companys de zona mitjana tenen assegurada la permanència. Entre el selvatans i el cuer, el Vilafranca, hi ha 9 punts de marge i molta pedra per picar. Un històric com l'Igualada, per exemple, ha estat moltes jornades en zona de descens.
Joves amb pes
Han sobresortit la classe i visió de la perla blaugrana cedida al Voltregà Ignacio Alabart; l'habilitat de Roger Acsensi, estilet al Caldes o el joc interior de Martí Casas, heroi del Vic contra el Barça amb 4 gols, sense oblidar al consolidat Jordi Burgaya (Vic).
LES XIFRES
Notícies
Divendres,15 novembre 2024