La caravana de l'hoquei sobre patins, amb sis clubs catalans, un de gallec i un de madrileny, l'amfitrió, es desplaça a Alcobendas per viure la festa de la 74a edició de la copa. El regal de l'hivern del qual el Barça, només faltaria, és, com gairebé sempre, el favorit, té el valor afegit de la imprevisibilitat que confereix el format d'eliminatòria a un sol partit. Avui i demà es disputaran els quarts; dissabte a la tarda, les semifinals, i diumenge al migdia, la final. El Barça juga l'últim partit dels quarts –demà a les 8 del vespre–. És a dir, que tot i ser el primer cap de sèrie, és, juntament amb el seu feixuc rival, el Voltregà, l'equip que tindria un menor marge de temps de descans.

Per una banda, el títol obtingut amb mà de ferro pels blaugrana a Reus redueix la creença de la competició com un reducte d'oportunitats global. Però, per l'altra, els precedents alimenten la insurrecció, amb títols per a set equips diferents en les 18 edicions. De fet, Alcobendas 1999, el torneig en què es va instaurar el format de concentració de vuit equips després d'una primera aproximació a Blanes el 1998 en una fase final amb quatre equips, ja va arrencar cap per avall. En aquella ocasió, el Vic va trencar el gel i va alçar el primer títol de la seva història. La localitat madrilenya també havia estat seu el 1997 –títol per al Liceo– i el 1990, amb la victòria del Dominicos contra el Reus, una patacada històrica. El 1979, el Barça va vèncer el Reus. El darrer cop que el torneig es va jugar fora de Catalunya va ser el 2013, a Oviedo, on va començar la llegenda del Moritz Vendrell: l'esclat d'un modest que va commoure.