El Vic-Reus La Fira de la segona semifinal és un clàssic de la copa que representa, a més, la lluita entre dos estils contraposats. El mètode del Vic, basat en l'ordre, enfront de l'atac desfermat, anàrquic i perillós del Reus, que pot fer gol del no res. No en va, ja es van trobar en la semifinal d'Alcobendas 1999 amb triomf dels osonencs amb remuntada inclosa. Els dos equips s'han trobat vuit vegades en la penúltima eliminatòria i cada un s'ha classificat en quatre ocasions.

Ferran Pujalte valora la reacció del seu equip contra el Moritz Vendrell perquè hi va anar fins al darrer segon de manera literal –va fer dos gols en els últims dos minuts–,però espera que els seus jugadors “millorin el seu joc” en un fase en què considera que “qualsevol dels quatre equips se sent amb arguments per aspirar a ser campió”. Enrico Mariotti considera normal que l'Alcobendas igualés dos cops el partit de quarts –dels 4-1 al 4-4 i del 6-4 al 6-6–, però també té clar que han de millorar en defensa: “Hem de fer millor els tirs exteriors.” Té clar que el Vic és un rival de molta qualitat: “Ho ha demostrat tant en l'àmbit nacional com en l'internacional. És un equip ordenat, que defensa molt bé i que fa molt mal al contraatac.”

La primera semifinal la jugaran els vencedors d'ahir, un altre duel més que reiteratiu, ja que s'han enfrontat en sis semifinals de copa i cinc finals. El duel catalanogallec més recent data de l'edició del 2011 amb victòria blaugrana. “El Barça és el millor equip de la competició”, va declarar ahir el tècnic del Liceo, Carlos Gil, a peu de pista. El tècnic blaugrana, Ricard Muñoz, també va mostrar molt de respecte pel seu rival: “Podria ser perfectament una final. El Liceo és un especialista en aquests tipus de partits. Els petits detalls poden decidir el guanyador.”