Hoquei sobre patins
El porter català Edo penja els patins als 41 anys
Hoquei sobre patins. Va jugar 18 temporades al Porto i va guanyar tretze lligues, i ara esgota els últims partits de la carrera al Juventude de Viana
Joan Ignasi Edo, conegut a Portugal com a Edo Bosch, penja els patins al final d'aquesta temporada als 41 anys després d'una llarguíssima trajectòria. Bosch tanca el cicle a les files del Juventude de Viana –el sisè de la lliga cinc jornades abans del final–, després d'haver jugat i triomfat divuit temporades al Porto, al qual va recalar amb un contracte de dues temporades i on s'ha establert. Casat amb una portuguesa i amb fills “mig portuguesos i mig catalans”, el barceloní té una vida professional paral·lela al marge de l'hoquei sobre patins que inclou diversos negocis –restaurants.
Edo s'ha convertit en un referent a Portugal. Angelo Girão (Sporting), titular a la selecció, per exemple, l'ha citat com a referent en diverses ocasions. El català ha contribuït al renaixement dels porters d'aquest país. Fa quatre dies, els grans equips portuguesos van anar a buscar els millors porters catalans de l'OK Lliga per fer un pas endavant. Trabal (Benfica) i Puigbí (Oliveirense) en són dos exemples més. Ara tant Girão com Henriques, el porter que viu un gran moment d'efervescència al Reus i que l'any vinent torna al Benfica, permeten tenir més garanties a la selecció portuguesa per aspirar a tots els títols.
Va començar a jugar als Maristes de Sants. Després de ser dues vegades campió d'Europa juvenil amb la selecció espanyola (1990 i 1991), va fitxar per l'equip júnior del Barça i, posteriorment, va passar al sènior del Vilanova, amb el qual va debutar en la màxima categoria el 1993. Després va estar tres temporades al Reus Deportiu (1994-97) i una al Noia (1997-98), abans de fitxar l'any 1998 pel Porto de Portugal, amb el qual ha guanyat tretze campionats de lliga, set copes i nou supercopes. La gran espina és no haver pogut guanyar cap lliga europea: “No hem tingut mai el punt necessari de sort per aconseguir-la.” Edo i els seus companys han perdut set finals. La més sagnant va ser la del 2103 a casa contra el Benfica, l'etern rival.
Amb el Noia va guanyar la copa de la CERS el 1998 i també la copa. També va ser internacional amb la selecció catalana sub-21 i amb l'espanyola absoluta, amb la qual va debutar el 1996 i va guanyar una copa de les Nacions de Montreux (1999). Va obtenir el subcampionat mundial a Reus 1999 en un torneig en què va començar de titular i va acabar de suplent de Jaume Llaverola.
LA DADA
El seu fill ha fitxat pel Barça
El seu fill Alejandro ha seguit els seus passos i també juga de porter. El curs vinent, però, militarà al Barça per perfeccionar el seu nivell. Un cas similar al del jugador Ignacio Alabart, fill d'un altre jugador del Reus, Quico Alabart, que va enviar el seu fill a Barcelona per jugar amb el Barça tot i que s'havia format al Liceo –està cedit al Voltregà–. La trajectòria d'Alejandro, Xano, Edo és fins ara molt prometedora. Amb només 14 anys ja va ser el porter de l'equip sub-17 lusità que va conquerir l'europeu, i ara, als 15 anys, defensa la porteria del segon equip del Porto a tercera divisió.