El quart títol consecutiu del Barça Lassa en l’OK Lliga és ni més ni menys que el fruit de la regularitat en tota la seva essència. La rotació blaugrana, el seu poder físic, el talent d’una plantilla excepcional i la idea d’equip han sobreviscut als errors puntuals contra els rivals més directes. El Barça ha perdut 15 punts de 90 possibles –els cinc últims quan ja era campió, tot s’ha de dir– contra els cinc primers, però no n’ha dilapidat cap ni un contra la resta. Els dos empats contra el Reus –el subcampió– i la derrota a fora i l’empat a casa contra el Vic –el quart– han quedat minimitzats numèricament per la solvència contra els més febles. El fet de no haver pogut derrotar ni el Reus ni el Vic en els quatre enfrontaments és una espina clavada per al Barça i, alhora, retroalimenta el debat sobre la conveniència de recuperar el play-off com a format de competició. Amb setze equips, les eliminatòries finals per al títol i per al descens implicarien assumir força jornades intersetmanals. Un altre debat és mantenir la lliga regular però recuperar el sorteig pur i no pas dirigit que enfronta els millors en les últimes jornades. Alguns dels teòrics grans partits s’han jugat sense cap interès quan el Barça ja era campió. Als tècnics dels equips petits, a més, els fa pànic començar el campionat amb un bloc de duels –el Tourmalet– contra els grans.

El Reus La Fira ha perdut la lliga contra el Noia, el Manlleu, el Vilafranca... Malgrat tot, l’equip d’Enrico Mariotti, destituït de manera increïble abans de jugar-se l’última jornada, ha fet un bon campionat. També té mèrit el que ha fet el Vic, que ha jugat pressionat per la crisi econòmica que afecta l’entitat. El Liceo, tot i guanyar la supercopa a principi de curs, ha acabat tercer, però ha fet un pas enrere amb una plantilla més feble que altres temporades.