hoquei patins
ok lliga
Líder a pany i forrellat
OK Lliga. El Barça referma l’eficàcia defensiva –1 gol per partit–, però torna a evidenciar poca fluïdesa per marcar de jugada i a bola aturada (2/10)
Els escassos 10 gols encaixats pel líder, el Barça Lassa, en el primer terç de l’OK Lliga, les deu primeres jornades, són un registre estratosfèric de només un gol de mitjana rebut per partit pràcticament idèntic a la del curs passat. El Barça 2016/17 va encaixar només 9 gols en les deu jornades. Els dos registres són realment remarcables i la seva veritable dimensió la veiem si tirem tan sols enrere dues temporades més. El Barça 2015/16 va encaixar 26 gols en aquest tram i el 2014/15 en va rebre 15. Aquest curs ha tancat a zero en quatre ocasions, tres de les quals amb Sergi Fernández sota els pals –5 gols en sis partits– i l’altre amb Aitor Egurrola, que ha rebut també 5 gols, però en quatre partits jugats.
La dimensió defensiva del Barça des que Ricard Muñoz hi va aterrar ha estat un segell d’identitat. En canvi, el seu immediat perseguidor, el Liceo, apostava amb Carlos Gil a la banqueta per una major voracitat ofensiva –el millor quatre contra quatre de l’OK Lliga segons tots els entesos–, però també rebia força més gols. Amb el nou entrenador l’ex-Cerceda Juan Copa, el Liceo, que es manté de ple en la lluita pel títol empatat a 27 punts amb els blaugrana, treballa més, millor i amb més precaució al darrere. La prova és que és el segon equip de la lliga que ha tancat més cops a zero en els deu primers partits, concretament en tres ocasions, i és també el segon menys golejat amb 17 gols encaixats: una molta bona mitjana d’1,7 per partit fruit d’un canvi de filosofia i de la vàlua del porter internacional osonenc Xavi Malián. El tercer és l’Igualada amb 18 gols. El seu porter Elagi Deitg també s’està lluint jornada rere jornada.
Dèficit atacant
Malgrat el seu lideratge, el al Barça d’Edu Castro li estar costat fer gols i plasmar la seva teòrica superioritat. Dissabte passat va guanyar a Lloret (0-1) amb un únic gol de Marc Gual en un tir exterior i en les darreres setmanes la dificultat per foradar la porteria contrària s’ha fet més evident malgrat que també és cert que n’hi va clavar 6 a l’Alcoi. “Malgrat que vam fer una bona primera part a Lloret, de nou vam tenir problemes per marcar les ocasions. En la segona vam estar més espessos i en el tram final vam haver de defensar el resultat”, va admetre Castro. Gual fa un paral·lelisme entre el partit i el que van jugar a la pista del Caldes (0-1). “Vam fer una bona primera part en què hauríem hagut de fer algun gol més o en el segona no hem pogut marcar. Tant el Sergi com tot l’equip ha estat molt bé en defensa i l’important són els tres punts”, analitza. El Barça ja va tenir problemes a casa contra l’Arenys (2-0) i en la lliga europea contra el Forte (2-0). En tots dos casos, l’eficàcia defensiva i la vàlua del seus porters van ser vitals. Aquest excés de dependència de la rereguarda preocupa lògicament el cos tècnic d’un equip dissenyat per guanyar-ho tot.
Cap penal marcat
La bola aturada és un dels actius més importants de l’hoquei actual, i fins ara els blaugrana han suspès tant l’assignatura de les faltes directes (2/7) com la dels penals (0/3) malgrat disposar de grans especialistes en la matèria. Les defenses molt tancades que es troben sempre per la precaució que tenen els rivals contra el líder, campió i favorit, la falta de clarividència en la definició i els mals percentatges a bola aturada són les causa de l’ennuegament. L’estadística diu que el Barça ha fet 40 gols. És a dir una mitjana de 4 gols per partit, però l’equip ha concentrat bona part dels seus gols en tres jornades: 1-9 a la pista de l’Asturhockey, 7-1 contra el Palafrugell i 6-1 contra l’Alcoi. És a dir 23 gols en tres partits, una mitjana superior als 7 per duel. En les set restants, en canvi, n’ha fet 13, una mitjana de gairebé un parell per enfrontament força més baixa.
EL PROTAGONISTA
LA DADA
El Noia, tres partits sense encaixar
També ha aconseguit resguardar la seva porteria sense rebre cap gol en tres ocasions el Noia Freixenet, amb el tàndem Xus Fernández i Martí Zapater sota els pals. Hi ha tres equips més, el Vic, el Vendrell i el Lloret, que han tancat a zero en un partit i que tenen també molt de mèrit amb plantilles força més modestes que no pas el Barça o el Liceo.