Els dos millors equips catalans, el Reus i el Barça, van reivindicar dissabte en terres portuguesos amb dues victòries de prestigi la seva candidatura per endur-se la lliga europea. El Reus es va revenjar de la derrota de la final de la copa Continental i va donar un cop de puny damunt la taula a la pista de l’Oliveirense (3-6). El Barça es va doctorar a Lisboa contra del Benfica amb una exhibició ofensiva (4-8). Els blaugrana havien perdut al pavelló Fidelidade les semifinals de la lliga europea de fa dos anys contra el mateix rival. “Hem fet vuit gols en un dels temples de l’hoquei”, va sentenciar satisfet el tècnic del Barça, Edu Castro, després de la demostració del seu equip.

El Reus va ser campió d’Europa a Lleida superant precisament l’Oliveirense en la final, però tenia l’espina clavada de la copa Continental jugada a Viareggio. La diferència entre els dos partits ha constatat l’evolució del nou Reus de Jordi Garcia, que ha tingut una mica més de temps per treballar amb el grup. Amb més eines, el Reus va saber plantejar un partit més “d’estil OK Lliga i no tant d’estil portuguès” que en la final. “Hem crescut en atac i en defensa”, sentencia Garcia, que remarca també el creixement esportiu del nou porter Càndid Ballart: “Si segueix treballant serà un dels grans porters de l’OK Lliga.” Els lusitans són un equip temible liderat per Jordi Bargalló i que també té a les seves files els catalans Xevi Puigbí, Jepi Selva i Jordi Burgaya. En la lliga portuguesa, tant el conjunt d’Oliveira d’Azeméis com el Benfica, amb els catalans Guillem Trabal i jordi Adroher, han guanyat els set partits que han jugat.

Al Barça, per la seva banda, li estava costant fer gols i, en canvi, es va destapar amb una golejada en un escenari grandiloqüent. A més, cinc dels seus jugadors van foradar la porteria contrària, una sinergia atacant que intimida i que pràcticament li garanteix, si no passa res d’estrany, el primer lloc del grup per poder jugar la tornada dels quarts a casa. “Els gols ens donen confiança”, reflexiona Castro, que té clar que, com a responsable, ara també li toca rebaixar l’eufòria.