hoquei sobre patins
ok lliga
Campió d’hivern sorpresa
OK Lliga. El Liceo fa un pas endavant en defensa sense perdre l’essència atacant i tanca la primera volta líder trencant el domini del Barça, el millor en l’equador dels últims quatre cursos
El Liceo ha trencat el monopoli que havia exercit el Barça en les últimes quatre temporades i ha estat proclamat de manera sobtada i amb un desenllaç incert campió d’hivern completant una primera volta molt bona. L’equip gallec només ha cedit tres punts al Palau en un partit renyit (3-1) i els tres que va deixar escapar diumenge contra el Voltregà a Riazor que de ben poc li costen el títol honorífic. El Liceo va ser campió d’hivern per darrer cop en l’exercici 2012/13 i aquell curs va ser campió. Amb Juan Copa a la banqueta, ha seguit mostrant un poder ofensiu marca de la casa –és l’equip mes golejador de la lliga amb 70 dianes–, però ha implementat alhora més rigor defensiu. És el segon equip menys golejat amb 25 gols encaixats. El moment dolç del porter osonenc Xavi Malián i el retorn d’Edu Lamas són alguns dels factors que expliquen el rendiment d’una plantilla completa que combina la veterania de Lamas, Sergi Miras i l’esmentat Malián amb la joventut qualificada de Dava Torres, Carlo di Benedetto i César Carballeira. En la segona volta, a més, ha incorporat l’ultraveterà Martín Payero (40).
El Barça va iniciar el curs ferm –set victòries seguides–, però la derrota a Reus i l’empat a Vic l’han ressituat segon a un punt dels gallecs. Diumenge passat va empatar a casa contra el Noia i va desaprofitar l’oportunitat de recuperar el lideratge. L’equip d’Edu Castro ha lluït una defensa esplendorosa i ha encaixat només 16 gols en 15 partit, una estadística brutal que avala l’esforç global del grup i la qualitat dels seus dos porters, que han tancat a zero sis vegades. Al davant, però, l’equip ha tingut dificultats i ha resolt, per exemple, desplaçament teòricament assequibles amb resultats mot curts –0-1 a Caldes, Lloret i Sant Hipòlit–. El Reus, el tercer en discòrdia a 6 punts del líder, ha patit el mal de la irregularitat. Amb una rotació inferior, l’equip de Jordi Garcia ha notat l’excés de partits –27 en el primer quadrimestre–, tot i que també ha demostrat la seva perillositat en el curt recorregut trencant la condició d’invicte del Barça. Les derrotes a casa contra el Noia tot just després de jugar la copa Continental i contra l’Igualada, després de perdre la Intercontinental, l’han penalitzat.
El Noia ja va fer parlar en la Lliga Catalana derrotant el Barça en les semifinals i ha fet una gran primera volta. No ha perdut en els últims set partits i ha sabut esprémer la nova fornada de joves valors, amb el triangle màgic format per Nil Roca, Martí Casas i Sergi Llorca. Seria injust no subratllar la feina de l’Igualada –5è– i del Lleida –6è–, que s’han plantat en la copa a còpia d’esforç, disciplina i dosis de talent. A la Terra Ferma han despuntat la capacitat golejadora del jove francès Roberto di Bennedeto, de l’argentí Darío Giménez, del català Andreu Tomàs i l’orgull del veterà reusenc Jordi Creus, que va demanar una oportunitat després que el Vendrell no hi comptés i ha rendit a un gran nivell. A les files dels igualadins, el seu porter Elagi Deitg és entre els millors de la competició i el golejador Sergi Pla sempre té la canya a punt.
El gran èxit del Girona
El darrer equip que va accedir a la copa va ser el Girona, que jugarà la fase final amb el format actual per primera vegada, un èxit sonat. El darrer triomf al Vendrell va deixar els penedesencs fora i va classificar els gironins, un equip modest que té a David Gelmà i Raül Pelicano de puntes de llança.
Els tres equips que van pujar, les passen magres. L’Asturhockey sembla haver iniciat el camí de retorn tot i que assegura que encara no ha dit l’última paraula. El Palafrugell i l’Arenys tenen esperances. Els maresmencs, de fet, ja han iniciat la remuntada. En les onze primeres jornades van sumar només un punt i en les quatre últimes han guanyat tres partits. El Vic i el Lloret són fora de la zona de descens, però amb només tres punts de marge i faran bé de no refiar-se’n.