FERRAN SERRA
PORTER DEL LLORET VILA ESPORTIVA D'HOQUEI SOBRE PATINS
“No som un rival còmode”
El portet gironí de 38 anys té clar que el Lloret, l’amfitrió, posarà demà damunt la taula en els quarts tots els seus arguments per competir contra el Liceo: “Estic convençut que els donarem feina. Hem de ser una mica descarats”
El nostre tècnic, Manolo Barceló, sempre posa algun parany als rivals. Em sento identificat amb la seva visió
El veterà porter gironí de 38 anys Ferran Serra afronta la copa com un dels pals de paller de l’incòmode Lloret de Manel Barceló, l’amfitrió. És conscient que el Liceo és un gran equip i que enguany s’ha reconvertit en un grup més sòlid, però assegura que tenen la il·lusió de posar-li les coses complicades demà en els quarts. “No tenim res a perdre”, sentencia Serra, que se sent molt bé al club. Hi compleix la desena temporada de la segona etapa i la dotzena global. Format al Girona des dels set anys, va marxar cap al Lloret dos anys als divuit i també va militar vuit anys al SHUM.
Què li va dir Llaverola quan va treure la bola del Barça com a rival del Girona en el sorteig?
Em va donar un cop de colze quan el tenia assegut al costat. El cert és que cap dels equips gironins no hem tingut sort en el sorteig, tot i que és cert que no érem caps de sèrie. Els quatre equips que ens podien tocar són molt complicats, tot i que potser el Noia era el més accessible. Els altres tres són els tres candidats al títol.
Fa quatre dies van empatar a fora amb el Noia...
I a casa també hi vam empatar. Sembla una mica com el rival menys fort, tot i que també és complicadíssim. En la copa, els tres de dalt arriben en plena forma perquè s’han preparat per arribar en el seu punt òptim.
El Lloret és un rival temut.
No som un rival còmode. Tenim variants defensives, també fem zona. El nostre tècnic, Manolo Barceló, sempre posa algun parany als rivals. De tota manera, aquest curs no ens estan sortint tan bé les coses. Potser estem més centrats a certificar la permanència que no pas en la copa. El partit contra el Liceo ens fa molta il·lusió. A veure si podem competir.
Fa cinc partits que el Lloret no perd i tenen un marge d’onze punts respecte del descens.
Sí, però com que dels cinc partits sense perdre tres han estat empats, sembla que no sumes gaire. També és cert que no perds. Sigui com vulgui, arribem en un bon moment i hem tingut temps per preparar el partit. Estic convençut que els donarem feina. Ells han fet un pas endavant amb Juan Copa a la banqueta i tenen un equip més físic amb Sergi Miras i l’Edu Lamas. Va semblar que quan va marxar el tècnic Carlos Gil s’acabaria el cicle i ha aparegut Juan Copa. Ara és més compacte i no juga tan alegre.
L’any passat ja es van enfrontar al Liceo en els quarts i el 3-1 per als gallecs va ser disputat.
Sí. I ens van marcar el 3-1 a tres minuts de final en una acció de Josep Lamas per darrere de la porteria en què hi va haver un rebot. Nosaltres vam tenir oportunitats de falta directa però no les vam fer. Aspirem a un model de partit similar per competir fins al final.
Es tracta de generar ansietat al rival que té l’obligació...
Exacte. Per a ells també és complicat un primer partit en què tenen l’obligació de guanyar i en què nosaltres, en canvi, no tenim res a perdre. Hem de fer les coses molt i molt bé. Si no és així fins i tot ens poden humiliar.
El Liceo no ha guanyat el títol des del 2004. Li pot pesar?
Jo crec que més que pensar en els antecedents, pensen que estan competint pel títol de lliga cos a cos amb el Barça i que són als quarts de la lliga europea.
Fa la mateixa il·lusió jugar la copa com a organitzador o com l’any passat, quan el Lloret hi va accedir pels mèrits esportius?
Queda el regust del fet que has de seguir lluitant per salvar-te en la lliga. Normalment, quan fas una gran primera volta i et classifiques per a la copa ja tens la salvació coll avall. De tota manera, a l’equip li fa molta il·lusió jugar la copa i tenim jugadors que serà el primer any que la juguin. El fet de ser organitzadors dona ambient al poble i al club i aquest plus el podem aprofitar. Hem de ser una mica descarats si volem passar a semifinals.
Es desprèn de les seves paraules que estan absolutament alliberats de pressió.
En el Lloret, des que estic amb el Manolo Barceló mai no hem tingut pressió. El club és molt conscient de les condicions en què treballem i la permanència ja és gairebé una proesa. Barceló ens ajuda molt a alliberar-nos. I si arribem a la copa, doncs encara tenim menys pressió.
Qui és el gran favorit?
El Barça, no tinc dubtes. El Liceo és molt regular i ho està fent molt bé i el Reus té un potencial ofensiu que fa bastanta por. Però per bloc, equip i pressupost, el Barça sempre és favorit.
Tenen un paral·lelisme amb Llaverola. Tots dos són porters, veterans dels dos equips gironins.
Entenc que sí. Som jugadors que podem aportar coses als joves. Al Lloret també fan aquesta funció en David Plaza i l’Oriol Perarnau. La gran aportació al Lloret, però, la fa el nostre tècnic, Manolo Barceló. Jo em limito a dir el que em sembla que ell dirà perquè combrego bastant amb les seves idees.
És com un curset permanent tenir-lo d’entrenador...
Sí. Només veig l’hoquei de la manera que ell el veu. A mi és un tècnic que m’agrada molt.
S’hi veu, vostè, a la banqueta?
Un entrenador ha de fer moltes coses. És molt difícil fer-ho bé i t’has de formar abans de ser-ho. Jo de moment no en tinc la intenció. Els porters, a més, l’únic que mirem és el tema defensiu.
Fins quan estarà sota el pals?
No em plantejo una data. Fins que m’ho passi bé. Si hi disfrutes i ho vius amb passió i et segueix motivant, endavant, ho pots seguir fent. I, evidentment, que et vulguin. Que et valorin i que es donin les condicions per treballar, com està passant a Lloret, en què tenim un grup molt maco de treball. Hi ha un nucli dur de jugadors que fa temps que estem junts i es treballa molt bé. Al marge de guanyar o perdre partits hi ha moltes hores d’entrenaments i que passem junts i és molt important que hi hagi molt bon ambient.
La fórmula familiar de tres germans junts com els Grau, per tant, funciona...
Sí. Tots tres són molt treballadors i tenen molt bon caràcter. Són gent que ajuda els companys. Aquesta família té una sèrie de valors que són ideals per a l’esport. Igual que molts altres jugadors que han anat sortint del planter del Lloret. Ha sortit una bona generació i ara en tenim molts repartits per l’OK Lliga, la lliga italiana i la portuguesa.
Com veu la precarietat i el pes mediàtic de l’hoquei?
Segurament hem fet alguna cosa malament, però no ens hem de flagel·lar. No m’agrada ser molt crític. Al final, som els que som i ho hem de tirar endavant. Hi ha molts nanos en la base i veus campionats júnior amb una gentada a les graderies, però després costa que la gent vingui a les pistes i et fa certa enveja. El futbol mou molta gent i es poden veure molts partits per la televisió. Hi ha molts factors.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Notícies
Divendres,22 novembre 2024