Crudeli es prejubila

Tots els seus con­tem­po­ra­nis tenen panxa o són entre­na­dors o totes dues coses alhora. Roberto Cru­deli (Forte dei Marmi 1963) ha pen­jat els patins als 54 anys. Feia de juga­dor i d’entre­na­dor amb l’Scan­di­ano en la màxima cate­go­ria ita­li­ana i el dimarts 13 va jugar a casa con­tra l’Ama­tori Lodi, el vigent campió de lliga, el seu últim par­tit després de 38 tem­po­ra­des en actiu des del 1980, quan va debu­tar amb el pri­mer equip del Forte amb 17 anyets. Ara es dedi­carà exclu­si­va­ment a la part tècnica. “Tutti in piedi, gioca Cru­deli”, són les parau­les que van res­so­nar al Pala­Reg­naini. El recinte estava ple. També s’hi van afe­gir segui­dors del Forte, club que va obte­nir el seu pri­mer cam­pi­o­nat amb ell al cap­da­vant. El resul­tat (2-7) va ser l’anècdota. L’Scan­di­ano ja estava sal­vat. Cru­deli es volia aco­mi­a­dar con­tra un equip al qual l’unien com­pli­ci­tats a pesar de ser cons­ci­ent que per­dre era pro­ba­ble. L’home­nat­jat va acce­dir a la pista a través d’un pas­sadís humà d’estics alçats for­mat pels dos equips men­tre salu­dava picant amb l’estic al terra a l’estil tra­di­ci­o­nal. Després va recórrer tota la gra­de­ria per encai­xar les mans amb l’afició. “Gra­zie, CR5”, deia una de les pan­car­tes. El sobre­nom sor­geix de la suma de les dues pri­me­res lle­tres del seu cognom i del número de la samar­reta al qual ha estat sem­pre lli­gat. Amb la mà al cor, lite­ral­ment i metafòrica­ment, es va adreçar als assis­tents: “La meva paraula més impor­tant és gràcies. Gràcies a tots.” Tres cata­lans en van ser tes­ti­mo­nis excep­ci­o­nals. Els llo­re­tencs Víctor Crespo i Marc Gómez, juga­dors seus a l’Scan­di­ano, i el reu­senc Adrià Català, por­ter del Lodi. “ Mai m’havia tro­bat amb una per­sona de 54 anys jugant a hoquei amb el seu físic i el que aguanta, tot i que quest aquest any no ha jugat gai­res par­tits. Era com un onzè juga­dor quan hi havia lesi­ons o san­ci­ons. Com a tècnic és molt per­fec­ci­o­nista i cuida fins a l’últim detall, fins i tot aspec­tes tècnics, per exem­ple, la fre­nada que sovint es deixa de pre­ci­sar quan dei­xes de ser júnior. Fem ses­si­ons de vídeos de fins a dues hores. Com a juga­dor s’ha cui­dat sem­pre molt i en l’últim par­tit va jugar 45 minuts”, explica Crespo, que ha tri­om­fat ple­na­ment (33 gols) en el seu debut en la lliga ita­li­ana. “Té molt reco­nei­xe­ment. El seu pal­marès ho diu tot. Dis­sabte pas­sat vam jugar a Forte i també va ser una festa”, afe­geix. Explica que Cru­deli, en to irònic, sem­pre pun­tu­a­litza que “el CR5 va ser abans que el CR7.”

Va jugar una tem­po­rada a Cata­lu­nya, amb el Reus. Els equips del seu peri­ple pro­fes­si­o­nal han estat: Forte (1980-1985); Ver­ce­lli (1985-1988), Novara (1988-1995), Lodi (1995/96); Ver­ce­lli (1996-1998); Bar­ce­los (1998/99); Reus (1999/2000); Forte (2000/01); Bas­sano (2001/02); Novara (2000/03); Forte dei Marmi (2003/04); Prato (2004-2006); Novara (2006/07); Lodi (2007-2009); Forte (2009-2015) i Scan­di­ano (2015-2018). Entre els seus títols amb Itàlia des­ta­quen els dos mun­di­als con­se­cu­tius amb la selecció, els anys 1986 a Sertãozinho (Bra­sil) i el 1988 a la Coru­nya, tots dos al cos­tat del mític Pino Mar­ze­lla. També va gua­nyar l’euro­peu a Lodi (1990) i el bronze a Bar­ce­lona 1992. Pot pre­su­mir d’haver gua­nyat tres CERS, sis lli­gues ita­li­a­nes, tres copes i dues super­co­pes, una a Itàlia i una altra a Por­tu­gal.