Tots els seus contemporanis tenen panxa o són entrenadors o totes dues coses alhora. Roberto Crudeli (Forte dei Marmi 1963) ha penjat els patins als 54 anys. Feia de jugador i d’entrenador amb l’Scandiano en la màxima categoria italiana i el dimarts 13 va jugar a casa contra l’Amatori Lodi, el vigent campió de lliga, el seu últim partit després de 38 temporades en actiu des del 1980, quan va debutar amb el primer equip del Forte amb 17 anyets. Ara es dedicarà exclusivament a la part tècnica. “Tutti in piedi, gioca Crudeli”, són les paraules que van ressonar al PalaRegnaini. El recinte estava ple. També s’hi van afegir seguidors del Forte, club que va obtenir el seu primer campionat amb ell al capdavant. El resultat (2-7) va ser l’anècdota. L’Scandiano ja estava salvat. Crudeli es volia acomiadar contra un equip al qual l’unien complicitats a pesar de ser conscient que perdre era probable. L’homenatjat va accedir a la pista a través d’un passadís humà d’estics alçats format pels dos equips mentre saludava picant amb l’estic al terra a l’estil tradicional. Després va recórrer tota la graderia per encaixar les mans amb l’afició. “Grazie, CR5”, deia una de les pancartes. El sobrenom sorgeix de la suma de les dues primeres lletres del seu cognom i del número de la samarreta al qual ha estat sempre lligat. Amb la mà al cor, literalment i metafòricament, es va adreçar als assistents: “La meva paraula més important és gràcies. Gràcies a tots.” Tres catalans en van ser testimonis excepcionals. Els lloretencs Víctor Crespo i Marc Gómez, jugadors seus a l’Scandiano, i el reusenc Adrià Català, porter del Lodi. “ Mai m’havia trobat amb una persona de 54 anys jugant a hoquei amb el seu físic i el que aguanta, tot i que quest aquest any no ha jugat gaires partits. Era com un onzè jugador quan hi havia lesions o sancions. Com a tècnic és molt perfeccionista i cuida fins a l’últim detall, fins i tot aspectes tècnics, per exemple, la frenada que sovint es deixa de precisar quan deixes de ser júnior. Fem sessions de vídeos de fins a dues hores. Com a jugador s’ha cuidat sempre molt i en l’últim partit va jugar 45 minuts”, explica Crespo, que ha triomfat plenament (33 gols) en el seu debut en la lliga italiana. “Té molt reconeixement. El seu palmarès ho diu tot. Dissabte passat vam jugar a Forte i també va ser una festa”, afegeix. Explica que Crudeli, en to irònic, sempre puntualitza que “el CR5 va ser abans que el CR7.”

Va jugar una temporada a Catalunya, amb el Reus. Els equips del seu periple professional han estat: Forte (1980-1985); Vercelli (1985-1988), Novara (1988-1995), Lodi (1995/96); Vercelli (1996-1998); Barcelos (1998/99); Reus (1999/2000); Forte (2000/01); Bassano (2001/02); Novara (2000/03); Forte dei Marmi (2003/04); Prato (2004-2006); Novara (2006/07); Lodi (2007-2009); Forte (2009-2015) i Scandiano (2015-2018). Entre els seus títols amb Itàlia destaquen els dos mundials consecutius amb la selecció, els anys 1986 a Sertãozinho (Brasil) i el 1988 a la Corunya, tots dos al costat del mític Pino Marzella. També va guanyar l’europeu a Lodi (1990) i el bronze a Barcelona 1992. Pot presumir d’haver guanyat tres CERS, sis lligues italianes, tres copes i dues supercopes, una a Itàlia i una altra a Portugal.