Folguera injecta ambició
Hoquei sobre patins. L’ICG Software Lleida arriba a la final a quatre de la CERS que aquest cap de setmana jugarà a casa en un moment de forma òptim i amb molt bones sensacions
“Fa 55 anys que sento el soroll del patins i encara m’emociona ara”, diu Manolo Solis (Lugo de Llanera, Astúries, 25 de febrer de 1929 ), un dels històrics del Lleida Llista Blava, que va ser jugador i tècnic i que ara és president honorific a 85 anys. Sense ell és impossible d’entendre la història del club, fundat el 1951. Solis es va iniciar el 1952 a l’Antorcha de Lleida i l’any següent va fitxar pel Llista Blava (1953-60). Un cop retirat es va convertir en el seu entrenador, càrrec que va ocupar fins al 1987, quan va passar a ser secretari tècnic del club, però va tornar a la banqueta per a continuar dirigint l’equip fins al 1993.
L’entitat presidida per Enric Duch, certament, viu un moment dolç, carregat d’al·licients i d’objectius que, a poc a poc, es van desgranant i complint. Va jugar la copa i va plantar cara tot i perdre contra el potent Reus, és cinquè a l’OK Lliga i lluita amb el Noia pel quart lloc i per accedir, per primera vegada, a la lliga europea. Aquest cap de setmana té un desafiament majúscul esportiu i organitzatiu: la final a quatre de la CERS. S’enfrontarà al Breganze. L’altre duel el jugaran el Voltregà i el Barcelos, campió els dos darrers anys. L’entitat ja va jugar la final de la competició continental el 2003 quan es disputava a doble partit i va cedir contra un Reus farcit de figures i liderat per Lluís Teixidó. Els roig-i-negres, a més, van tancar una ferida de dinou anys sense títols. Aquell Lleida dirigit per Francesc Monclús va ser cinquè aquella temporada en l’OK Lliga, la seva millor classificació de sempre en la competició, El curs posterior va acabar sisè.
Folguera, que com a jugador va guanyar molts títols però que mai va obtenir la copa de la CERS, ja va avisar al final del partit que fa dues setmanes el seu equip va guanyar per un escandalós 13-4 contra el Palafrugell que era el moment de ser ambiciosos. Tem que la grandiloqüència de la CERS allunyi mentalment el seu equip de l’OK Lliga, que es conformi. “Passi el que passi a Europa, nosaltres hem de continuar lluitant per la quarta plaça de l’OK lliga, hem de ser ambiciosos.” Amb els lleidatans germans Tomàs, el porter Lluís i el davanter Andreu, el reusenc Xixi Creus, el vila-secà Joan Cañellas, l’argentí Dario Jiménez, l’asturià César Candanedo, els bessons francesos Bruno i Roberto di Benedetto i l’alcoià Deri Mataix de base de l’equip, el Lleida, amb una rotació necessària en l’hoquei actual, s’ha fet respectar de valent. Amb una vocació ofensiva clara és, amb 100 gols –4 per partit–, el quart equip més golejador de l’OK Lliga. Darrere, ha rebut 77 gols i és el sisè més golejat. Folguera ha vist clar que no podia desaprofitar la pólvora que té entre les mans, amb cinc jugadors per damunt de deu gols. L’equip arriba pletòric a la competició europea després d’haver remuntat i guanyat diumenge el partit contra el Vendrell i d’haver encadenat quatre triomfs seguits.
MOLTA PÓLVORA
És el quart equip més golejador de l’OK Lliga, amb 100 gols, quatre per partitLA RATXA
Ha guanyat els quatre darrers partits i manté l’objectiu d’accedir a la lliga europeaEl 13-4 és el rècord de gols del club en l’OK Lliga
El 13-4 del Lleida al Palafrugell és la major golejada de la temporada actual i el major nombre de gols que ha fet mai l’equip de la Terra Ferma en la màxima categoria aquest segle. Només el Barça i el Liceo han arribat a la xifra de catorze gols els darrers anys. Els blaugrana li van endossar un 14-0 al Cibeles el febrer del 2001 i un 14-2 al GEiEG el desembre del 2000. El Liceo va derrotar per 14-2 el Vilanova el març del 2014. També va fer 13 gols el Reus contra el Vilanova el març de 2014, quan va vèncer per 13-3. Molt debilitat, l’equip del Garraf va perdre els 30 partits que va jugar aquella temporada. En els anys primigenis de la divisió d’honor es va establir el rècord, amb un 25-4 favorable al Barça contra el Montemar d’Alacant que es va convertir en el rècord històric de la competició. Si parlem de gols fora de casa, el Tordera va guanyar a la pista del Vilanova (1-17) el curs 1994/95 i el Voltregà va vèncer a la pista del Caldes per 2-17 la temporada 1974/75. Un aspecte fonamental en les golejades i més en un esport tan focalitzat a Catalunya com l’hoquei sobre patins són les formes, el respecte pel rival derrotat. La frase de guanyar per 10-0 que ha fet sort en l’àmbit polític sobretot arran del procés i de la repressió espanyola defineix metafòricament el concepte. Albert Folguera va declarar que va demanar als seus jugadors que tinguessin respecte per al rival quan el resultat ja era ampli. Al final del partit va assenyalar que considerava que el seus homes mai no havien traspassat aquests límits ètics.
Publicat a
Notícies
Diumenge,24 novembre 2024