El ‘procés’ del Barça
L’equip d’Edu Castro ha reflectit la seva superioritat amb un projecte “nou” que busca “un ritme molt alt de bola” i ha obtingut el cinquè títol consecutiu
Ha rebut només 1,56 gols per partit i n’ha marcat 4,9 de mitjana
El Barça ha estat el dominador de l’OK Lliga 2017/2018. L’equip d’Edu Castro va segellar un títol no exempt de patiment amb autoritat a dues jornades del final a Lleida. La temporada, però, va ser més exigent del que es pressuposava perquè tant el Liceo com el Reus van empaitar els blaugrana fins que no els va quedar alè. El club va sumar el seu 29è títol i el cinquè consecutiu. Tanca la competició amb només una derrota a Reus i quatre empats. Ha estat l’equip menys golejat, amb 47 gols rebuts i una mitjana d’1,56 gols per partit. És un registre impressionant però que tant el mateix Barça 2008/2009 (43) com el Vic 2006/2007 (38) van millorar. Els vigatans, que van ser tercers, tenien llavors Sergi Fernández sota el pals. Curiosament, els osonencs van marcar només 75 gols, la meitat que aquell Barça (150). L’equip blaugrana ha estat aquest curs el segon més golejador amb 147, amb una mitjana de 4,9 gols per partit. Al Reus –148 gols– li ha faltat banqueta per aguantar el desgast. El Liceo, subcampió, va fallar en el moment clau. Va fer un partidàs sense recompensa al Palau i a Riazor no va passar de l’empat. L’error a Vic el va condemnar. El Noia, per la seva banda, ha confirmat expectatives. El quart lloc li permet retornar a la lliga europea –al costat del Barça, el Liceo i el Reus– sis anys després. El tècnic sadurninenc Pere Varias ha rendibilitzat una rotació àmplia en què fins i tot ha intercanviat els dos porters i ha gestionat la barreja d’experiència i joventut, amb sis jugadors de menys de 23 anys. Un gran comiat per a Jordi del Amor, que es retira.
El teorema de Castro
“El nostre objectiu és buscar la porteria. En la semifinal de la lliga europea contra el Reus, la frase va ser: «Si ens han de vèncer que ens facin sis gols.» Hem treballat molt la defensa i sabem que quan no estem bé en atac no podem fallar al darrere. Però alhora volem que els jugadors treguin el talent i els hem de deixar lliures per inventar, sense ser suïcides. Estem en un procés, m’agrada la paraula, en què anem treballant sobre un concepte que crec que és una novetat”, explica el tècnic del Barça Edu Castro, debutant amb quatre títols. Desenvolupa la idea: “I de fet hi ha gent important que no ho entén i això ens arriba. Agafem de mirall el Barça de futbol, que és l’ADN Barça. El concepte principal és el ritme de bola, que sigui molt ràpid i que hi hagi tantes passades que l’equip contrari tingui problemes per identificar d’on vindrà l’atac.” El tècnic continua amb el relat i en remarca el tret distintiu: “L’hoquei actual és més d’un contra un, de buscar una penjada al segon pal i de rematades ràpides. És el que ens va fer el Porto. Nosaltres acabem igual però abans fem un joc de distracció molt ràpid. Hi ha dues fases. Quan recuperem la bola, anem a porteria. Al principi de curs sempre anàvem a porteria però això ens generava atacs precipitats. El que hem canviat és que si no arribem a la primera ens hem d’aturar i començar, però sense perdre el ritme de passada.”
El Girona és l’equip revelació i el Lleida completa un curs excepcional
L’etiqueta d’equip revelació se l’ha guanyat a pols el Citylift Girona (7è). Tot just en el seu segon any en la categoria s’ha plantat a Europa. Acompanyaran els gironins en l’aventura de la CERS el Lleida (5è), que ha completat la millor temporada de la seva història i que va guanyar la copa de la CERS; l’Igualada (6è), que ha fet una gran lliga; el Voltregà (8è), que ha aturat molt bé el cop post-Alabart, i el Caldes (9è), que ha aconseguit set triomfs en els últims vuit partits. Els igualadins han sabut superar la incertesa inicial provocada per problemes econòmics de l’entitat. El Caldes i el Voltregà, classificats en l’última jornada, també han assolit un gran èxit. Pel que fa al descens, s’ha acabat corroborant una tendència que s’ha repetit sovint els últims anys. Els tres equips que van pujar el curs anterior han acabat baixant: l’Arenys de Munt, el Palafrugell i l’Asturhockey, una tendència generalitzada en aquesta dècada. Per això té tant de mèrit que el Girona s’hagi classificat per jugar la CERS.