Les cessions en hoquei sobre patins són generalment patrimoni dels equips grans perquè els petits ja fan prou arribant a final de mes amb un cinc inicial de mileuristes. Aquesta pràctica és un recurs per als jugadors joves per forjar-se un futur quan encara no tenen lloc als seus clubs perquè els veterans o jugadors més consolidats els barren el pas. El Barça Lassa és el paradigma d’aquest mètode, tot i que la diferència respecte de les últimes temporades és que els jugadors que marxen provisionalment a altres equips i han tornat al primer equip havien passat abans en major o menor mesura pel seu planter en l’etapa de formació. És el cas dels internacionals i campions del món i d’Europa Ignacio Alabart i Nil Roca. El primer, nascut a la Corunya el 1996, va arribar a Barcelona el 2012 procedent del Compañía de María i va ser cedit dues temporades al Voltregà, club en què va triomfar plenament. Amb un patí excels, molta visió de joc i dots de lideratge, s’ha consolidat al Barça.

El defensa Nil Roca (Arenys de Munt, 1997) va arribar al Barça el 2012 quan era infantil i ha estat cedit dos anys al Noia Freixenet després d’haver fins i tot debutat en una final a quatre de la lliga europea el 2016 a Lisboa –lesió de Gual– en què ja es va veure que tenia fusta. Aquell curs va arribar a jugar 16 partits amb el Barça després d’haver-hi debutat l’exercici anterior. Enguany té una plaça reservada a la primera plantilla professional. Té un perfil físic molt elevat no exempt de tècnica i és un jugador d’aquells que tots els tècnics volen tenir a la plantilla, amb una gran actitud i aptitud per robar boles i un canvi de ritme dràstic. L’altre jugador blaugrana cedit és Sergi Llorca (Caldes de Montbui, 1997), que ha brillat al Noia i va despuntar abans al Vic fa dos exercicis però que continuarà a Sant Sadurní.

També va tornar després de foguejar-se a còpia de títols –una copa i una CERS– al Moritz Vendrell Xavi Barroso (Caldes de Montbui, 1992). Ha jugat quatre temporades al Barça després d’haver aterrat al club amb 13 anys, però ara emprèn l’aventura portuguesa amb l’Oliveirense. Contemporani de Barroso, va marxar cedit al Noia, que va guanyar la CERS, Marc Julià (Olot, 1994), que mai no va tornar i que després de triomfar a Itàlia –pitxitxi de la lliga regular amb el Bassano amb 50 gols–jugarà al Reus.

D’altra banda, també va ser fructífera la cessió que va fer el Benfica al Reus durant una temporada del porter Pedro Henriques. Especialista en tandes de penals, va fer un salt qualitatiu ja que es va convertir en campió de la lliga europea derrotant en semifinals el seu club de procedència i va tornar a Lisboa per la porta gran.