Un gol de Pau Bargalló en el rebuig d’una falta directa marcat en la pròrroga va decantar del costat del Barça Lassa la final de la XIV Lliga Catalana contra el Lleida Llista, que va obligar els blaugrana a un sobreesforç inhabitual i va demostrar que enguany farà parlar. La final entre el campió d’Europa i el campió de la CERS va respondre a les expectatives malgrat que, paradoxalment, el temps es va esgotar sense gols. L’actuació superba tant d’Egurrola, que, curiosament, obté el seu primer títol de l’única competició que li faltava en el palmarès, com del seu homòleg, Lluís Tomàs, va evitar un resultat més ampli. El Barça no celebrava el títol des del 1998.

D’entrada, emocions i tecnologia aplicada. Cañellas va enviar un míssil des de mitja pista, Oruste la va desviar des de dins del quadre i la bola es va escolar a la xarxa. El Barça, però, va esgotar la seva opció de la primera part de videoarbitratge, i els col·legiats, els comentaris dels quals es van sentir a través de la televisió –fet que millora l’espectacle–, van comprovar que Oruste tenia l’estic massa aixecat. Gol anul·lat. El conjunt d’Albert Folguera va seguir perseverant amb Cañellas perillós des de l’exterior, i Bruno di Benedetto entrant fins a la cuina en una acció personal. El Barça va començar a trobar jugades interiors però no va poder agafar l’esquena dels marcadors amb la mateixa fluïdesa que en la semifinal. Rodrigues, ben assistit pel clarivident Alabart, va tenir la millor oportunitat (16’) tot i que Creus (14’) havia avisat encara amb més contundència enviant la bola al travesser de la porteria blaugrana. Andreu Tomàs, per part lleidatana (20’), i Álvarez (21’), rebent una passada mil·limètrica de Gual, van avisar també els porters, que van signar una primera part consistent.

El segon temps no va minimitzar la capacitat física, mental i tàctica del Lleida, ben al contrari. Va seguir fent por al contraatac i tutejant el potencial del Barça, que ahir va completar la seva rotació de quatre jugadors de pista recuperant Panadero, absent en la semifinal per un procés febril. Fins al punt que Oruste (47’) va enviar una bola al pal que hauria pogut ser definitiva. També és cert que Álvarez, arran d’una targeta blava a Roberto di Benedetto just en l’acció posterior –ratificada via VAR– va tenir l’oportunitat de sentenciar en una directa que Lluís Tomàs va interceptar.

En la pròrroga, Andreu Tomàs no va trobar tampoc la fórmula per marcar de penal (50’) comès per Pascual sobre Bruno di Benedetto. El Barça va irrompre en el temps afegit amb nou faltes i el Lleida n’havia acumulat nou, però els de la Terra Ferma, que van prémer l’accelerador a partir de l’empenta física dels germans bessons francesos Di Benedetto, van cometre el pecat de la desena falta. Pau Bargalló va afusellar el rebuig de la directa. El cinc contra quatre ordenat per Albert Folguera –un jugador pel porter–, que li havia donat resultat en els quarts contra el Vendrell, no va alterar aquest cop el desenllaç.